Samuel Vázquez: 'Les polítiques socials degradaran encara més Catalunya'

Parlar de Samuel Vázquez és parlar d'una eminència respecte a qüestions com ara el model policial o la delinqüència. El president de l'associació Una Policia para el Siglo XXI sempre s'ha mostrat molt crític amb els comandaments policials i polítics i fa temps que denuncia la degradació criminal que pateix Espanya i especialment Barcelona i Catalunya. Davant l'auge de la criminalitat i l'esclat d'aquest debat a la política catalana, a E-Notícies hem volgut parlar amb ell per posar una mica de llum i abordar de manera clara i sense censures una qüestió que l'establishment insisteix a amagar, quan no manipular amb el bonisme.

Aquest divendres, Samuel Vázquez visita la capital catalana a l'acte 'Barcelona, zona de confort criminal' que se celebrarà a les 18.30 a l'Hotel Catalonia Diagonal Centro. I, en aquesta entrevista, parlem amb ell de delinqüència, models policials, immigració desbordada, ajudes socials o de Nayib Bukele, entre molts altres temes.

'Joan Ignasi Elena és un ignorant. Les polítiques socials degradaran encara més Catalunya'

Samuel Vázquez avisa que Barcelona ha estat la primera ciutat espanyola a caure perquè s'ha estat permissiu "amb els delictes de baixa intensitat, com els manters, llauners i okupes". "Et pot semblar poca cosa en un primer instant, però no ho és. Si no frenes aquests estadis de criminalitat, crees una zona de confort criminal. Quan els criminals de veritat veuen que en una zona no es vigila i es pot operar, la degradació és rapidíssima. El barri deixa de ser segur, es converteix en un lloc perillós i els veïns comencen a no deixar-se veure per aquí. I això ho has creat tu amb la teva política procriminal”.

Samuel Vázquez aposta per una política de mà dura amb els delinqüents i critica els polítics que, com Joan Ignasi Elena (conseller de l'Interior de la Generalitat), s'omplen la boca parlant de polítiques socials. "Joan Ignasi Elena és un ignorant que no sap de què parla. En certs estadis de degradació criminal, és mentida que les polítiques socials i educatives tinguin impacte. Si Catalunya segueix aplicant aquestes polítiques, cada vegada estarà pitjor. Les polítiques socials degradaran encara més Catalunya”, adverteix, i per justificar la seva teoria posa un exemple molt clar.

"A Cadis fa dècades que apliquen això que anomenen polítiques educatives. Per què no han tingut èxit? Perquè és mentida[que siguin efectives]. Tant se val que a un xaval de Barbate li ofereixis durant tres anys estar aprenent 8 hores un ofici per a potser sortir d'aquest ofici i no tenir feina o tenir una feina on guanya 1.000 euros, quan l'alternativa a això és que el seu company de pupitre a l'institut ha fet un viatge de 3 hores, ha guanyat 20.000 euros i ara té el millor cotxe del barri, el millor mòbil del barri i el rellotge del barri”, explica.

"Tu pots donar molts cursos d'orientació laboral, moltes pagues i polítiques socials, però mentre hi hagi una alternativa en què guanyes 20.000 euros en un viatge de tres hores, centenars de joves optaran per aquesta alternativa. Fins que no escombres aquesta alternativa, oblida't de les polítiques socials. Hi haurà centenars de joves que sucumbiran. Només quan hi hagi una sola alternativa, que si jo vull ser algú a la vida, he d'anar sí o sí al curs de fontaneria o a la facultat, perquè si no no seré ningú a la vida, només aquí les polítiques educatives socials tenen cert èxit", justifica.

'Els polítics ho fan tot en funció dels seus interessos, no dels interessos de la teva família o el teu barri'

Respecte a què el debat sobre la seguretat hagi esclatat a Catalunya, Samuel Vázquez té clar els motius pels quals ha passat. “Els polítics només reaccionen quan veuen perillar la poltrona”, avisa.

Quan això passa, “els mateixos polítics que avui et diuen alarmista, feixista o xenòfob, sortiran davant dels micròfons i diran exactament el mateix que he dit jo en els darrers anys”. Mentrestant, però, el que fan és “mantenir el discurs que més convingui al partit”. I és clar, “no beneficia el partit dir que la teva capital s'està degradant”. “Això ja ho hem vist a Suècia, França o Bèlgica. Joan Ignasis Elenas n'hi ha a patades a Europa, igual de mediocres i mentiders. Són polítics professionals que viuen per mantenir un partit que pugui distribuir centenars de càrrecs, amb sous que molts mai tindrien en una empresa privada”.

I adverteix que el gir que ha fet Junts respecte a aquest tema és perquè “els seus assessors han detectat que pot afectar la seva intenció del vot”. I quan esclati del tot el problema sobre la seguretat, vaticina que “el que està començant a dir Junts, ho acabarà dient el PSOE a Catalunya i Esquerra. Aquesta gent ho fa tot en funció dels seus interessos, no dels interessos de la teva família o el teu barri”.

La immigració descontrolada, el factor principal que explica l'auge de la delinqüència a Barcelona, Catalunya i Espanya

Tot i que el bonisme imperant de gran part de la classe política vol amagar la realitat, Samuel Vázquez parla clar sobre la relació entre immigració i delinqüència. “Cal matisar. La immigració és un actiu per a un país, però la immigració controlada”, puntualitza.

Pel que fa als processos d'immigració descontrolats, el president d'Una Policia para el Siglo XXI ho té clar. “Igual que fa 30 o 40 anys el desarrelament social era un factor important per entendre la criminalitat, avui ja no ho és. Avui, el principal ítem per entendre-la són els processos d'immigració il·legal desbordats a l'espai i el temps. El problema no és la immigració, és no poder gestionar uns processos que es desborden”, assenyala.

I més, si aquestes onades vénen “d'un continent amb els quals no comparteixes res. No té res a veure amb la raça o la nacionalitat, sinó amb la cultura i l'origen en processos desbordats. És igual rebre a Barcelona 2.000 ucraïnesos o 2.000 veneçolans que rebre de sobte 2.000 nigerians? A Barcelona segur que hi ha molts xinesos. Vostès han vist molts joves xinesos cometre violacions en 'manada'? No. Perquè no totes les cultures són iguals. Qui vingui aquí, benvingut, però vostè s'adapta i respecta la nostra cultura. I si no, cal que marxi”.

“Hi ha certa gent amb qui compartim tots els codis occidentals i hi ha gent que no té cap codi occidental i vénen de llocs on la violència és d'ús diari. No és que siguin millors o pitjors que tu, és que són més difícils d'integrar. Un per un els podríem integrar, però si entren milers sense cap control, no”, justifica. A més, assenyala que Catalunya té un problema afegit sobre això. “Hi havia una immigració hispana que no convenia perquè es negava a aprendre el català. A Catalunya, el perfil[de la immigració]es canvia per intencionalitat política, però això té un impacte”, denuncia.

El problema, el model policial actual

Samuel Vázquez explica que el principal culpable de l'augment de la delinqüència és l'actual model policial. “A Europa hi ha hagut una degradació de la realitat criminal evident i aquesta degradació està arribant ara mateix a Espanya, encara que el que ve serà molt pitjor. No podem respondre a una nova realitat criminal amb les mateixes estratègies amb què responíem al Vaquilla o a Torete. És ridícul que seguim tenint un model policial dels anys 80”, assenyala.

El president d'Una Policia para el Siglo XXI denuncia que el model policial actual serveix per protegir les estructures de poder, que bàsicament són els partits polítics: “El ministre de l'Interior no és un policia, el secretari d'estat de seguretat no és un policia, el director general de la policia no és un policia. El que sí que són, són gent del partit. Evidentment, a qui protegiran? Al partit. Tot el model està contaminat de política”.

'Si no hi ha seguretat, no tens llibertat'

Hi ha solucions als problemes que estem tenint? Samuel Vázquez ho té clar. “Evidentment que n'hi ha, però hi ha d'haver intencionalitat política i saber que caldrà aplicar molta força. Bukele ha recuperat El Salvador en una legislatura, com no hi ha d'haver solucions”. En aquest sentit, proposa “transformar el model actual de gestió en un model operatiu”. És a dir, “que la presa de decisions vagi a càrrec dels policies sobre el terreny”.

A més, aquest canvi ha d'anar “acompanyat d'una reforma del codi penal. Sense immediatesa, no hi ha justícia. Jo he fet detinguts que han anat a judici 7 anys després. Quant pot haver robat aquest xaval durant 7 anys sense cost? Certs delictes han de tenir un cost immediat i alt. No perquè sigui molt important en aquell moment, sinó per assegurar que en un futur això no escali a un altre escenari molt pitjor. Si tu apliques un gran cost en aquest primer escenari, molts s'ho pensaran. Però aquí, per exemple, si la primera condemna és inferior a dos anys, no entres a la presó”.

Tornant a Nayib Bukele, Samuel Vázquez assenyala la lliçó que ens dóna el model d'èxit del president del Salvador. Afirma que no pots corregir certs estats de degradació criminal “respectant el dret de tothom. El polític ha d'escollir els drets de qui garantirà: dels guàrdies o dels narcos, de les mares o dels veïns. Si no tries, els drets humans que es veuran vulnerats són els de la gent de bé”. I finalitza recordant que "si no hi ha seguretat, no tens llibertat" i amb un desig: "A veure si a Espanya apareix un Bukele d'una maleïda vegada".