Lo de la Laura Borràs

Amb l’excusa de la independència de Catalunya, aquella que mai ha acabat sent, en aquest petit país se n'han fet de molt grosses. La darrera, intentar exonerar judicialment la principal responsable de tot el desgavell polític dels últims anys, una persona que no hauria hagut de ser mai presidenta del Parlament de Catalunya: la Laura Borràs.

El Tribunal Suprem, en un exercici de justícia, va confirmar la setmana passada la condemna per prevaricació i falsedat documental imposada a l'expresidenta de Junts per presumpta corrupció. Res a veure amb el procés, malgrat que ella i el seu entorn més directe, els que li queden, ho hagin intentat vincular dia sí i dia també.

La condemna imposada a Borràs no és menor. Doncs comporta penes de 4 anys i mig de presó i 13 d'inhabilitació i multa de fins a 36.000 euros, per fraccionar contractes per adjudicar-los a un amic al 2018. Alhora, el tribunal ha rebutjat la seva petició per a que se li apliqui l'amnistia.

La Sala Penal va respondre així al recurs de cassació presentat per la defensa de Borràs contra la condemna dictada el 2023 pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a autora d'un delicte de prevaricació administrativa i un altre continuat de falsedat en document oficial i inductora d'un delicte continuat de falsedat. Quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes va trossejar diversos contractes, adjudicats de forma irregular, per a beneficiar a amic.

Un mai se n'ha d'alegrar de les desgràcies alienes. Menys encara quan, aquesta desgràcia, per molt malament que s'hagi portat la persona en qüestió, suposa una privació de la seva llibertat. És a dir, suposa l'ingrés a presó. Però en el cas de la Laura Borràs, que voleu que us digui. Tampoc lamento, com sí que ho vaig fer, i molt, amb el Josep Rull, la Dolors Bassa, el Jordi Turull, el Jordi Sánchez, el Jordi Cuixart, la Carme Forcadell, el Raül Romeva, el Quim Forn i la Meritxell Borràs, el fet que pugui entrar a la presó.

Ja n'hi ha prou d'embolcallar-ho tot amb l'estelada. De victimitzar-se per tot. Més encara quan la mateixa Borràs ha estat la responsable del patiment que han patit tants i tants ciutadans de Catalunya que no opinen com ella. Que ha mirat per sobre l'espatlla a pràcticament tothom, durant el temps que ha exercit el càrrec, repeteixo, que no hauria d'haver ostentat mai, per respecte a la mateixa institució, de presidenta del Parlament de Catalunya.

Que tingui sort amb l'indult del TSJC. I si no la té, que el pròxim cop actuï millor.