Jutges al carrer

Quan alguna cosa es torça per actuacions dubtoses de l'altra part, quan s'és víctima d'una violència -tot delicte comporta alguna forma de violència-, la persona afectada acudeix als tribunals i, si fa al cas, els jutges sentenciaran que se la reposi en el seu dret, que se la protegeixi, en definitiva. 

La funció que anomenem justícia correspon al poder judicial, que juntament amb el legislatiu i l'executiu conforma els tres poders de l'Estat democràtic, i l'administren funcionaris coneixedors del dret que hauran passat per rigorosos estudis, exàmens, oposicions, pràctiques i habilitacions per garantir la seva idoneïtat.

La justícia és una cosa per prendre's molt de debò, perquè és un pilar fonamental de la societat organitzada, és la seguretat de l'última trinxera per al ciutadà. La seva eficàcia i la seva credibilitat es basen en la professionalitat, la imparcialitat i la neutralitat dels agents del poder judicial.

Les fotos de jutges, posant abillats amb les seves togues, exhibint ostensiblement les punyetes, concentrats al carrer davant les seus judicials, manifestant-se preventivament contra una llei d'amnistia el contingut de la qual llavors desconeixien i que el legislatiu pogués no aprovar, resulten demolidores de la imatge de la justícia.

Ni més ni menys que jutges desconfiant de la funció dels jutges! Perquè aquesta és la interpretació de la seva presència protestant al carrer. Com a jutges saben com actuar en dret enfront d'una norma que diuen que no els agrada, però que, si fos aprovada amb tots els ets i uts legals, han d'aplicar.

La proposta de "Llei Orgànica d'amnistia per a la normalització institucional, política social a Catalunya” -aquest és el títol complet- pogués estar blindada en l'ordre jurídic intern -en última instància competeix al Tribunal Constitucional comprovar-lo-, però poden acudir al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, si, aprovada la llei, estimessin que vulnera algun precepte comunitari, per exemple, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. 

El menys convenient per a la dignitat de la seva alta funció i la imparcialitat del seu exercici és exhibir-se al carrer coincidint amb determinades posicions ideològiques i polítiques. La posició d'un jutge ha de ser d'estricta neutralitat i la seva actuació ajustada a dret, respectant sempre les normes que reglamenten el seu càrrec. 

La justícia ja ranqueja prou per a la insuficiència de personal i de mitjans materials, la seva lentitud és proverbial i exasperant, la justícia, si és lenta, és menys justícia. Només li faltava afegir una relliscada de carrer. 

 Una relliscada que tampoc no és insòlita en els nostres indrets. El 4 de juliol d'enguany, jutges de signe ideològic contrari al dels que es manifesten contra la llei d'amnistia es van concentrar davant la seu del Col·legi d'Advocats de Barcelona al carrer Mallorca, també togats, en protesta per la conferència que anava a impartir-hi el president de la Sala penal del Tribunal Suprem, Don Manuel Marchena, sobre una qüestió de caràcter tècnic: “La intel·ligència artificial en el procés penal”. Era evident el caràcter polític de la concentració i els promotors fàcils de situar. 

El lloc dels jutges és a l'estrada dels tribunals, no als carrers. 

Regenerar el prestigi de la justícia és imperatiu i urgent. S'ha de començar ja per la renovació del Consell General del Poder Judicial. Per eludir el bloqueig polític del PP els membres que porten cinc anys amb el mandat caducat - cinc anys! - haurien de dimitir per forçar la renovació, que ha de ser seguida de la provisió de les vacants del Tribunal Suprem del qual depenen precisament els recursos contra sentències dictades a tot Espanya. 

 Esperar anys una sentència del Suprem resulta insuportable, i les places vacants acreixen la dilació. Els jutges haurien de ser els primers a inquietar-se’n pels problemes i el sofriment que en molts casos causa aquesta ineficiència. 

I en el marc de la regeneració, cap jutge hauria de tolerar que se’l continuï qualificant alegrement de conservador o de progressista. El jutge ha de mostrar-se i ser percebut com a jutge i res més.