La immigració: entre la telebotiga i la música de John Lennon

Un debat pressuposa la bona fe. Això no és una llaminadura de l'actitud tolerant o humanista, sinó que és constitutiu de la cosa. La bona fe forma part d'un debat de la mateixa manera que ho fan lògica, les dades o el matís.

I, de tots els debats que ara hi ha sobre la taula, el de la immigració potser és el que exigeix més bona fe. A diferència d'altres temes, la immigració convoca diversos plans fonamentals de la política: fronteres, seguretat, economia i, sobretot, el conflicte entre ètica i política.

El cotó no enganya. Que la immigració és un tema sucós es manifesta que cadascú troba la seva particular dosi d'autoengany, populisme i mala fe. Quanta estabilitat ens ha portat que cadascú cregui que tenir una opinió val alguna cosa...

L'esquerra Disney

L'esquerra sembla incapaç d'entendre que 'immigració' és sinònim 'd'immigració ordenada'. La seva postura consisteix a tocar el xiulet humanitari i demanar veredicte al VAR de la moralina. Presenten també una incapacitat crònica per entendre la màxima que adverteix que de bones intencions està empedrat el camí a l'infern.

Així mateix, l'esquerra sembla impotent per contemplar realitats que no siguin unidimensionals i caricaturitzades. Insisteixen, per exemple, que la desatenció social i la pobresa porten els migrants (ni que fossin ocells) a la delinqüència. Per resoldre això, raonen, cal més assistència social perquè tot en general està desbordat.

No semblen contemplar la possibilitat que tot estigui desbordat precisament pel desordre migratori. Són els mateixos que, després, donaran solucions "punitives" a la inseguretat a Barcelona. Vegeu el cas del PSC.

L'inestimable Gabriel Rufián també ha fet la seva aportació al debat. Si es tanquen les fronteres, diu, Lamine Yamal no hauria marcat el primer gol contra França. Està bé. És com una versió de basar xinès de l'omnisciència divina. Però ja se sap que si juegas, loterías.

Mira quina flota més xula tinc

Per part seva, la dreta s'apunta a solucions de telebotiga i a marcar abdominals. Tot i que el manteniment de la idea "d'identitat nacional" els preserva una mica que la política migratòria d'un Estat sigui l'Imagine de John Lennon.

D'altra banda, podran fer missa en arameu, però un cop entra un immigrant irregular a Espanya tens tots els números de quedar-t'ho

El motiu? Intenta aterrar un avió amb deportats al Marroc o a Mali. El Ministeri de l'Interior ja va dir que aconseguia deportar el 5%. Això, és clar, resultarà inconcebible per a l'addicte als zascas, però la millor política migratòria és posar un agent del CNI a cada cantonada d'Àfrica.

En certs sectors del populisme de dretes les solucions resulten fins i tot entendridores. No podien ser uns altres, és clar, que catalans.

Aliança Catalana es proposa una moratòria en immigració, un estricte control de fronteres eventuals i, qui sap, que potser els estrangers prefereixin aprendre català abans que espanyol. Per aconseguir tot això, matisen, només els cal una cosa: la independència.

Sobre Aliança Catalana, per cert, s'han dit moltes coses i servidor n'ha participat. Però es parla poc de la simpàtica ingenuïtat que mostren a l'hora d'exercir un populisme com de primer de primària. Ja saps, que la Sílvia Orriols sí que agafa el tren, les elits processistes estan en contra del poble i no hem vingut a fer el mateix que els altres.

I mentrestant...

L'enorme estabilitat del nostre sistema té el problema que es devora a si mateix. Fins i tot una cosa tan elemental com les fronteres resulta més profitosa al circuit de la partitocràcia. No hi ha persones il·legals, senyories del feixisme, emporta-te'ls a casa si tant t'agraden i tot això.

Solucions? D'entrada, crec que cap. La immigració és com les pensions o aquella casa al camp que va heretar la família i que és de dotze cosins. Tots sabem que hi serà fins que deixi de ser-ho.

Només hi ha la possibilitat que les elits dirigents donin per descomptat el xou mediàtic al voltant de la immigració. Vull dir: que donin corda a les opinions a Occident mentre unten les tiranies africanes o li lloguen un camp de refugiats a Turquia, per dir alguna cosa.

Ara com ara, l'èxit és haver transmès la idea que la immigració no és una qüestió política.