Què veuen a Sílvia Orriols que els fa por? Es veuen a si mateixos

A veure si ens entenem: el més estrany seria que el procés hagués acabat amb la creació d'un partit tipus ERC, la CUP, els Comuns o algun pastisset així. Allò natural - insisteixo, allò natural - és Aliança Catalana. O què us pensàveu que era el nacionalisme? Veritablement creieu que es podia tapar per sempre l'essència última del nacionalisme català? Quan Sílvia Orriols va dir que els catalans “són una ètnia” es va acabar el procés. Junts, ERC i la CUP han de tenir molt clar que Aliança Catalana són ells.

Entre vosaltres i Orriols hi ha una diferència de grau i deu anys de dia de la marmota amb la seva respectiva infraestructura institucional. Què ha estat el procés sinó l'arrossegament d'una contradicció que apel·la als seus molls ideològics? La contradicció entre voler ser modèlics i el fet que el nacionalisme és necessàriament excloent i, en última instància, supremacista.

Sou tan passerells per no veure que hi ha una regularitat més o menys evident dins del nacionalisme català amb les patinades supremacistes? Vet aquí Pujol amb els seus comentaris sobre els andalusos, Torra amb les bèsties tarades, Junqueras amb allò que els catalans estan genèticament més a prop dels francesos i d'Heribert Barrera ni parlem.

De veritat pensàveu que era una anècdota que de tant en tant algun polític català tingués ocurrències semiracistes? O és que només es poden fer analogies macabres per dir que el PP té orígens franquistes i que el PSOE és el partit de la calç viva? Si no ho veieu és precisament per això: el supremacisme nia en vosaltres. A l'independentisme català sempre li ha degotat l'essència.

No heu comprès que les idees són objectives, que tenen pressuposicions i implicacions i que és en aquesta xarxa de pressuposicions i implicacions on sorgeixen tota mena de contradiccions. I la contradicció que nia a l'ànima d'ERC, Junts i la CUP és intentar enterrar l'essència supremacista. Cosa que, per altra banda, sempre els ha anat bé per defugir la terrible cruesa que implica traduir políticament el nacionalisme, és a dir, muntar un Estat.

L'exemple paradigmàtic d'aquesta contradicció entre ser cuqui i ser nacionalista potser és ERC. I és que, si segueixen la via de Rufián i es concentren a fer polítiques socials, tot seguit els acusen de no treballar per la independència. Però si treballen per la independència, llavors els surt el supremacisme i quan veuen de què va la realpolitik els comencen a tremolar les cames. Resultat? Que ERC està en una decadència electoral imparable. El maig vinent potser caldrà posar el resultat d'ERC a Sucesos.

Tot es paga i amb interessos

Què és aleshores el que intervé entre l'inici del procés i la creació d'Aliança Catalana? Un dia de la marmota constant que per allò de la por i la incompetència no aconsegueix enfrontar-se a l'alçada de les promeses. I ara teniu un monstre que és Aliança Catalana i que us fa por perquè us veieu reflectits en ell i qui sap si superats.

Orriols parla de centrals nuclears per garantir la independència energètica de Catalunya, té assumit que una independència no és un procés simpàtic o dialogat, que el català serà l'única llengua oficial de Catalunya i que, la traca final, els catalans són una ètnia. En fi, el que és el nacionalisme amb gana estatal.

I això que el procés no ha servit per a res és un error d'anàlisi complet. Ha servit de manera negativa, és a dir, perquè els que venen darrere sàpiguen el que no han de fer. Orriols ara té precedents i sap que la independència serà unilateral o no. A l'entrevista que va tenir amb Gemma Nierga ja va deixar clar que si busques suports internacionals has de mantenir-te ferm a la declaració unilateral d'independència i no anul·lar-la als vuit segons. I n'hi ha prou que el panorama internacional hagi canviat una mica perquè això pugui provocar un senyor problema.

Si això segueix així, la situació tendirà de manera natural a la formació de dos blocs perquè un dels actors (Aliança Catalana) es mantindrà ferm al seu maximalisme. Qualsevol sistema polític tendeix a la bipolaritat quan hi ha una idea de vida o mort a sobre de la taula. Si els vents del món bufen cap a l'identitarisme polític i continua aquesta dinàmica d'immigració irregular i d'inflació, el votant nacionalista percebrà Aliança Catalana com una garantia. L'únic error intern possible és que l'esperit processista es faci amb Sílvia Orriols i, un cop al Parlament, també comenci a pastissejar. Però és difícil perquè ara mateix Orriols no hi té res a perdre.

De veritat pensàveu que es podia enganyar la gent durant tant de temps? Tot es paga i amb interessos. I què és el nacionalisme català pagat amb interessos? Aliança Catalana. La barreja de circumstàncies internes i externes ens pot conduir a una situació molt incerta.