Europa Press Un home bo i amb valors
Amb la mort de Javier Lambán, expresident d'Aragó i dels socialistes en aquesta comunitat, se'n va una manera diferent de fer política
Ha mort Javier Lambán, expresident d'Aragó i exlíder del Partit Socialista en aquesta regió. De Lambán, els qui l'hem conegut de prop, només podem dir coses bones. Perquè era un home bo, íntegre i amb uns valors profundament socialistes intactes, que va mantenir fins a l'últim dia. Com també va mantenir la seva defensa d'Espanya i la Constitució. Li costés el que li costés.
Aquest cap de setmana, mentre veia les reaccions a X a la seva mort, em preguntava si Lambán havia estat més odiat en l'actual Partit Socialista o en l'independentisme. Tant el 'sanchisme' com el separatisme més recalcitrant han sigut profundament injustos amb ell. Fins a uns nivells vomitius.
Em pregunto si Lambán ha estat més odiat al PSOE o a l'independentisme | Europa Press
Amb Javier Lambán podies no coincidir-hi. A servidor li ha passat molts cops. Fins i tot discrepar-hi. La seva naturalitat a l'hora d'expressar les seves opinions, a vegades amb certa duresa o fins i tot alguna dosi d'injustícia, podia provocar recels. Com deia abans, principalment al PSOE que va defensar fins a la mort, mentre els actuals dirigents canviaven els seus principis, i entre els partits independentistes. Unes idees, això sí, que sempre ha abanderat amb una argumentació sòlida.
En el seu comiat hem vist de tot. Com sempre sol passar en una societat tan dividida i de vegades profundament desagraïda. L'acomiadament públic de Pedro Sánchez, Pilar Alegrí o Salvador Illa, sense ni tan sols mencionar la seva contribució al PSOE, ni utilitzant la paraula "lament", un clàssic en aquestes ocasions ni que sigui per guardar les formes, demostra la qualitat moral de la classe política que ens governa avui en dia.
Amb la mort de Lambán se'n va part d'una forma diferent de fer política. D'un interès real per defensar el territori i servir als ciutadans. Malgrat que això suposi anteposar el conjunt a les sigles d'un partit i que, com hem vist en aquestes darreres hores, suposi condemnar a l'ostracisme més fastigós a qui va treballar pel bé comú, si bé de vegades aquest bé comú no coincidís amb els seus interessos personals o partidistes.
Més notícies: