
Contra el Banc Central Europeu
Avui dia, el BCE i tota la seva casta són una tirania incontestable que cal combatre per tots els mitjans possibles

La caiguda del mur de Berlín va instaurar en l'imaginari cultural la noció d'un món sense enemics (tret dels terroristes bombardejables de l'Orient Mitjà). Abans de 1989, però, tota civilització havia tingut els seus enemics, tota nació els seus adversaris naturals. Ara, davant els intents d'hegemonia globalista, convindria recuperar aquesta noció: existeixen els enemics i contra ells i els seus atacs tenim dret a la legítima defensa.
El principal enemic de la població, avui dia, és el Banc Central Europeu (BCE), vergonyosa franquícia de la Reserva Federal nord-americana, entitat creada per Llucifer en persona en un dels seus dies més rondinaires i antipàtics. La famosa unió monetària que va crear l'euro va ser, en realitat, una maniobra col·lectiva de pèrdua de sobirania, que va posar en mans de buròcrates sense ànima el destí de les economies nacionals.

Les polítiques expansives del BCE, juntament amb les normes de la Comissió Europea (CE) sobre límits de dèficit, han devastat el poder adquisitiu de les classes mitjanes, endossant-los el preu de l'espiral babilònica de deute en forma d'inflació (ens referim a la inflació real, no a indicadors de fantasia com l'IPC). Com que el sistema educatiu s'ha encarregat que el 99% de la població sigui analfabeta en qüestions d'economia financera, els telenotícies repeteixen els argumentaris de Brussel·les sobre "creixement", "PIB" i altres elements de distracció, mentre el vaixell s'enfonsa. Si la gent tingués un mínim d'enteniment de què està succeint per culpa de l'oligopoli bancari finançat pel BCE (la maníaca i incessant expansió de l'oferta monetària) els carrers cremarien, els caps rodarien, la sanació es produiria.
El problema, ja terrible, té possibilitat d'agreujar-se de manera immediata amb la implantació de "l'euro digital", és a dir, la forma local de la CBDC, destinada a assumir el control orwellià i total de la vida econòmica. Mentre l'administració Trump legisla i anima les stablecoins i promulga legislació anti-CBDC, a Europa el BCE opta per la digitalització centralitzada dels diners, convertit en una forma tàcita de "crèdit social" a la manera xinesa.
El problema no és el sistema econòmic, és a dir, el capitalisme. Un pot tenir la seva visió favorable o contrària, però no hi ha dubte que el capitalisme ha produït (a canvi d'un grau de desigualtat estructural) les majors cotes de prosperitat que la humanitat ha conegut. El problema és que a un sistema econòmic li ha de correspondre un sistema monetari, és a dir, una regulació d'allò que considerem "diners", i els nostres diners estan trencats des de la Federal Reserve Act de 1913.
Ara, es vol consolidar, mitjançant la digitalització, una forma d'opressió que, entre altres coses, ha acabat amb la capacitat del treball com a eina per sostenir una vida digna. Que ho preguntin als millennials si, amb la millor formació i la millor disposició laboral, poden costejar-se un habitatge i una vida de classe mitjana com la de les generacions anteriors.

Doncs bé, el punt a considerar és el dret a la legítima defensa. El BCE i tota la seva casta funcionarial parasitària suposen, avui dia, una forma de tirania incontestable, ja que el sistema electoral no té força davant la seva posició de privilegi. Aleshores queden dues vies: la primera, la deserció, és a dir, optar pels sistemes monetaris alternatius que el món crypto ha obert (com a estratègia civil de supervivència); la segona, la rebel·lió política directa. Com pot donar-se aquesta segona via? De manera fàcil i directa, sortint demà mateix de la UE i prohibint, l'endemà, les pràctiques de reserva fraccionària de l'oligopoli bancari, així com el finançament del dèficit mitjançant emissions de deute.
Benvolgut lector, una nota final: si els termes emprats en aquest article li han sonat a xinès, comenci a preocupar-se. Hi ha una batalla en marxa, en què està en joc la vida digna de les pròximes generacions. Com a mínim, cal entendre l'essència del conflicte. Altrament, anem dòcilment a l'escorxador.
Més notícies: