Mor Javier Lambán, expresident d'Aragó, als 67 anys després d'una llarga malaltia

Javier Lambán, expresident socialista d'Aragó, ha mort aquest divendres als 67 anys, segons ha confirmat el seu entorn més proper. Lambán, retirat de la política activa des de fa temps, feia al voltant de 5 anys que lluitava contra el càncer.

El socialista va arribar a la presidència del Govern d'Aragó el 2015, càrrec que va deixar el 2023. Tal com indiquen a El Confidencial, es tracta d'un dels polítics aragonesos amb una trajectòria més llarga i intensa. Després de conèixer la trista notícia, Jorge Azcón, actual president d'Aragó, ha transmès el seu condol a familiars i amics.

D'alcalde a president: una vida de servei públic

Va néixer a Ejea de los Caballeros el 1957 i va començar la seva carrera en la política local com a regidor, abans de convertir-se en alcalde del municipi. Posteriorment, va assumir la presidència de la Diputació de Saragossa i va ser elegit secretari general del PSOE aragonès. Va ser un càrrec des d'on va consolidar el seu lideratge dins del partit.

El seu perfil va estar sempre lligat al municipalisme i a la defensa dels serveis públics al medi rural. Aquestes conviccions van marcar el seu pas per l'Executiu autonòmic, al qual va accedir el 2015, després de desbancar el PP del Govern. Durant les seves dues legislatures, va impulsar polítiques centrades en la sanitat, l'educació, el desenvolupament territorial i la lluita contra la despoblació.

Caracteritzat per la seva fermesa intel·lectual i el seu estil directe, Lambán va apostar pel diàleg entre forces polítiques, tot i que sense renunciar als seus posicionaments. Va ser també un ferm defensor de la Constitució i del model autonòmic, reivindicant sempre un major pes polític per a Aragó dins d'Espanya.

Reaccions i llegat polític

La mort de l'exmandatari ha generat una àmplia onada de reaccions tant en l'àmbit polític com en el social. El president del Govern, Pedro Sánchez, va expressar el seu pesar assenyalant que “la seva trajectòria i compromís deixen una empremta inesborrable en la història del socialisme espanyol”. Per la seva banda, Pilar Alegría, actual ministra d'Educació i portaveu del Govern, va destacar “el seu amor per Aragó i la seva capacitat de treball incansable”.

Des d'altres formacions també s'hi han sumat missatges de reconeixement. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el va definir com “un socialista coherent i un home de fiar”. D'altra banda, Emiliano García-Page el va recordar com un polític “honest, culte i profundament coherent”.

El Govern d'Aragó ha decretat tres dies de dol oficial. Les banderes onejaran a mig pal a tots els edificis institucionals com a mostra de respecte a qui va ser president de la comunitat durant vuit anys.

Un comiat en silenci

La malaltia de Lambán va ser diagnosticada el 2021, quan va anunciar públicament que patia un càncer de còlon. Malgrat l'impacte del diagnòstic, va continuar exercint la seva tasca política, primer com a president del Govern autonòmic i, més tard, com a senador per designació autonòmica. En els darrers mesos, havia reduït notablement la seva activitat pública, tot i que continuava actiu a les xarxes socials i escrivia articles d'opinió.

La seva lluita contra el càncer va ser discreta, però constant. En les seves últimes aparicions, reconeixia haver canviat la seva manera de veure la vida i assegurava que intentava assaborir cada moment i gaudir del que és simple. Sempre centrat sobretot en la seva família i en la seva terra natal.

Amb la seva mort, Aragó perd una figura clau de la seva història recent. Javier Lambán va ser, abans que res, un defensor tenaç de la seva comunitat, un polític d'idees fermes i un gestor amb profund coneixement de la seva terra. El seu llegat queda ja com a part del patrimoni polític i institucional d'Aragó.