Sí, Hernández Hernández, ets dolentíssim

Fa dues jornades vam tornar a viure un d'aquells moments esperpèntics i lamentables en el futbol espanyol. Va ocórrer durant el partit que va enfrontar al RCD Espanyol i el RCD Mallorca a l'estadi de Cornellà - el Prat. El col·legiat, Hernández Hernández, va fulminar al golejador blanc-i-blau Pere Milla pel fet d'expressar una opinió que m'atreviria a dir que compartim gran part de les aficions respecte d'aquest àrbitre.

La targeta vermella que li va ensenyar sense pensar-s'ho no només em sembla excessiva i injusta. Em sembla, a més, una forma de coaccionar als futbolistes perquè no puguin ni tan sols manifestar la seva opinió. Si un àrbitre és dolent, s'ha de dir i se li ha de poder dir a la cara. Aquesta protecció cap a un col·lectiu que cobra el que cobra i es creu intocable l'únic que fa és perjudicar el futbol.

En els darrers anys els mateixos àrbitres que han callat i amagat el cap entre les cames quan alguns dels seus companys es deixaven comprar pel Barça via Negreira, han plorat i han llançat exabruptes per les crítiques que diuen que reben. I poques em semblen. Qui s'han cregut per demanar que no els jutgem, quan ells ho fan partit rere partit, en moltes ocasions condicionats per fílies i fòbies, embrutant aquest esport?

Serà que els periodistes, els polítics, els policies, els jutges, els professors o els homes del temps no rebem crítiques cada dia. Que no rebem atacs a les xarxes socials o que, fins i tot, hem d'esquivar a algun imbècil que ens interpel·len quan anem pel carrer amb la família o estem de festa amb els amics.

Crec, sincerament, que hem de fer un replantejament sobre el paper dels col·legiats. Sobre la protecció que tenen sobre el terreny de joc, sobre la falta d'explicacions que se'ls demanen quan actuen malament i a consciència i, fins i tot, si els hauríem d'elevar les sancions, no només castigant-los deixant d'arbitrar la següent jornada, sinó amb multes econòmiques quan el cas sigui flagrant.

Entre uns i altres, per aquest tipus de coses, han convertit el futbol en quelcom que no m'atreveixo a definir molt bé, però que ni és un esport ni tampoc un espectacle. Avui en dia el futbol és el negoci d'uns pocs que, mitjançant favors i un sistema de protecció entre ells, es fan rics a costa nostra.