Europa Press, e-Notícies, Aflo Images de アフロ La nit fosca de la democràcia
Amb el sistema actual, quan algú guanya una campanya electoral, acaba gaudint de quatre anys d'impunitat política
Un president corromput fins al moll de l’os, violència al carrer sostinguda pel govern, l’invent d’un enemic exterior, mitjans de comunicació estatals lliurats a la propaganda i l’agitació... Estem cultivant la tempesta perfecta. Aquests ingredients ja s’han combinat altres vegades i són el paisatge habitual quan les tiranies arriben al seu final. La diferència és que el que ara està implosionant és un sistema que es presentava com a “democràtic”.
Cal fer una mica d’història. Els sistemes polítics actuals del primer món es van consolidar davant els totalitarismes dels anys 30 amb la intenció (almenys en teoria) de preservar un sistema de llibertats civils mínimes. El fet és que no s’han actualitzat des d’aleshores: sufragi universal cada quatre anys, parlamentarisme basat en un sistema de partits, intervenció estatal en l’economia, cessió progressiva de sobirania a institucions supranacionals.
La violència al carrer és recolzada pel Govern | Europa Press
Vist el punt on hem arribat, la pregunta és si no hi ha alternatives, és a dir, possibles sistemes de convivència no tirànics, respectuosos amb les llibertats civils, que permetin superar la fallada estructural que ens ve a sobre.
El problema de mantenir sistemes polítics dissenyats als anys 30 és que ja no estem a l’era del telègraf i les edicions vespertines dels diaris en paper. La configuració social s’ha vist alterada per la revolució d’internet i la immigració: la tranquil·la sopa homogènia de l’Europa d’entreguerres ha passat per un accelerador de partícules i ara intentem gestionar un camp de vectors làser amb les eines de què disposaven Churchill i Truman.
Potser el sistema de representació parlamentària encara té sentit, però avui la idea que algú guanyi una campanya electoral i després tingui quatre anys d’impunitat política per fer el contrari del que va prometre sona insuportablement absurda. Quan Sánchez diu que no dimiteix per no lliurar el govern a la dreta, està reconeixent que governa contra el sentir de la població, però el sistema li dona carta blanca fins d’aquí a dos anys.
Pedro Sánchez governa en contra del sentir de la població | Europa Press
El Senat com a institució decorativa, els aforaments, el finançament irregular dels partits a partir de la contractació d’obra pública, la constant triplicació d’instàncies burocràtiques, la impossible fiscalització efectiva del malbaratament públic... Aquestes són esquerdes que traslladen el pes d’un entramat ruïnós a les espatlles de la població, que transformen aquest pes en malestar i polarització.
Quan es porta la ciutadania a una situació sense sortida, arrasant el poder adquisitiu de la classe mitjana i reduint els seus drets polítics, s’aboca el país a una explosió o, com a mal menor, a una lenta implosió pel camí de la decadència. En això estem, per a bé o per a mal. No venen temps avorrits.
Més notícies: