L'amenaça de Gabriel Rufián que se li pot girar en contra

A la sessió d'investidura, Gabriel Rufián no va dubtar a amenaçar Pedro Sánchez aprofitant-se de la fràgil majoria de què gaudirà el ja president del govern en aquesta legislatura. "Nosaltres, avui, aquí, tenim la capacitat d'obligar-lo a avançar", advertia el diputat d'ERC en referència a l'amnistia, al possible referèndum i a diverses mesures socials. “Veu alguna alternativa aquí a nosaltres? No se la jugui, cregui'm, no se la jugui”, va dir en to desafiador i ple de xuleria marca de la casa.

Certament, Pedro Sánchez haurà de batallar al llarg de tota la legislatura per fer valer aquesta escassa majoria que té el Frankenstein 2.0 al Congrés. I aquí sí que necessitarà el suport dels republicans. Però la política va més enllà del Congrés i l'amenaça que Gabriel Rufián va llançar al líder socialista se li pot girar en contra fàcilment en un futur no tan llunyà.

La força que ERC pugui tenir al Congrés no es trasllada a Catalunya, on la principal força política és precisament el PSC. Els socialistes han guanyat les últimes tres vegades que els catalans han acudit a les urnes i, en espera de conèixer les conseqüències que pugui tenir la concessió de l'amnistia, no sembla que això canviï pròximament.

Al nou cicle polític iniciat aquest 2023, el PSC s'ha erigit com a força central a Catalunya. La política de blocs que ha marcat el dia a dia de la política catalana els darrers anys s'ha trencat. I ERC i Junts estan més enfrontats que mai (i molt han de canviar les coses perquè puguin revalidar majories).

Això permet als socialistes poder escollir entre treure la pols als tripartits d'esquerres o apostar per la sociovergència. I més ara, que, per als processistes, pactar amb el PSC ja no només ha deixat d'estar mal vist, sinó que –en molts casos– s'ha acabat convertint en una necessitat per mantenir càrrecs.

Ja ho hem vist després de les municipals del 28 de maig passat. Barcelona n'és un clar exemple, amb Jaume Collboni podent triar quin serà el seu proper soci de govern a la ciutat: Comuns i republicans per una banda o Xavier Trias per l'altra. Una realitat que s'ha repetit a les Diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida i en localitats com Reus, on Esquerra ha esdevingut el principal soci del PSC.

La qüestió és que l'escenari que es preveu en aquest nou cicle polític és el d'una ERC obligada a fer de crossa dels socialistes si volen mantenir les seves quotes de poder. Així doncs, malgrat tenir un pes decisiu al Congrés, Esquerra no es pot permetre trencar amb el PSOE tan a la lleugera sense que posteriorment hi hagi conseqüències a Catalunya. És la mateixa situació en què es troba Junts, amb la diferència que els de Puigdemont sí que ja han perdut gairebé totes les quotes de poder que tenien. En el cas dels republicans, l'amenaça constant a Pedro Sánchez se'ls podria girar en contra en un moment en què van perdent centenars de milers de vots a cada cita electoral.