L'estafa d'Escola Nova 21

Poc després de l'any 2017, Escola Nova 21, i els seus afins polítics, van aconseguir grans titulars en pro d'una educació lluny dels coneixements memoritzats i a prop d'unes competències practicades. En això, la nova avaluació dels centres va pressionar a favor del model competencial.

Meritxell Ruiz, antiga consellera d'ensenyament a Catalunya, va dir que reduiria el fracàs escolar amb les competències. Fins i tot es van llançar a millorar la mitjana nacional, tot i que després PISA digués el contrari, com s'explica aleshores aquesta contradicció? Doncs amb l'avaluació dels instituts catalans, l'AVAC. Aquest informe de la Generalitat de Catalunya puntuava el centre amb una nota numèrica. Si el centre aprovava a pocs alumnes, aquesta nota era baixa. Com a conseqüència, els seus docents, i si no especificaven ser avaluats individualment, rebien menys punts en mèrits curriculars. Per tant, aquells instituts que tenien molts alumnes amb dificultats promovien un major nombre d'aprovats per millorar la seva avaluació i no enfonsar així els seus docents a la fang.

Això explicava l'augment d'aprovats catalans a Secundària, però el seu paradoxal fracàs a PISA. El perill va ser que l'Estat espanyol ja estava redactant una nova llei, la LOMLOE, sota el model català competencial. La pregunta, i davant d'aquests fets, va ser si va haver-hi mala intenció en tot això?, o simplement va tenir mals consellers la consellera? En això un projecte aconseguia cada dia més adeptes, i entre ells, a la consellera.

Escola Nova 21 va pujar com l'escuma amb el seu major defensor, Eduard Vallory, i tot i que alguns professors deien que això estava en mans d'ideologies i no de “logies”, altres es van convence i van experimentar amb els mètodes proposats. Així va ser com Secundària va rebre una nova innovació desplegant l'educació per competències amb butlletins sense notes numèriques. Això va començar a ocórrer el 2018, i davant el dubte de si rebaixarien els continguts, la política va dir que això no passaria, però, i al final, els criteris d'avaluació van esdevenir menys exigents i els coneixements es van reduir. Així, el 2021, i amb la LOMLOE competencial, la reducció dels coneixements va ser un fet.

A tot això se li van sumar altres corrents educatives que defensaven la no memorització a l'aula. Entre elles estaven la Plataforma Cambiemos el Bachillerato i la ja esmentada Escola Nova 21 d'Eduard Vallory. Totes elles abanderaven la innovació educativa sense saber que el projecte Educació Nova va ser proposat per Edmund Demolins el 1898. Posteriorment, i el 1921, el mateix va fer la Lliga Internacional de les Escoles Noves, i el 1970 la Revolució Pedagògica es postulava en termes similars. En fi, ¿innovació educativa o oblit històric? Doncs més fracàs escolar. Els informes PISA posteriors deixaven clar el fiasco del sistema educatiu espanyol. Davant d'això, Eduard Vallory va proposar alguna cosa demolidora, negar que tinguessin tanta validesa. Vegin el seu tuit del 6 de desembre de 2023.

«Qui cregui que millorar els resultats a PISA és clau, potser que s'allunyi dels negacionistes de les competències…»

És a dir, Eduard Vallory acusava de negacionistes aquells que critiquen les seves competències buides de dades, però ell sí que es convertia en un negacionista dels dades de PISA. I cal recordar que Vallory mai va impartir classes entre adolescents, però sí impartia cursos de com ho havien de fer els docents.

Per animar la cosa, la Plataforma Cambiemos el Bachillerato va esclatar per les xarxes a principis de 2021. Les tres professores d'aquesta iniciativa proposaven que als alumnes de Batxillerat se'ls dispensés dels exàmens, de memoritzar i de la selectivitat, alguna cosa que ja defensava Escola Nova 21 i altres durant el segle passat. La causa era l'estrès al qual estaven sotmesos els estudiants sota les tres raons anteriors.

La solució d'aquesta plataforma, i d'Escola Nova 21, era una ensenyança per competències per rebaixar el Batxillerat, però aquí arribaven els malentesos. Les anomenades competències, i tal com estaven definides en origen, no implicaven una rebaixa dels continguts a assolir, ni que tot s'hagués d'aprendre de manera distreta i lúdica, sinó tot el contrari. A més, cal recordar que el Batxillerat és una formació voluntària, i, per tant, d'estrès escollit; que l'estrès, i en bona mesura, resulta positiu per a la resiliència dels futurs ciutadans; que la LOMLOE de 2020 ja tenia previst gran part de les reclamacions d'Escola Nova 21, i que a finals del curs passat, i amb la COVID obligant a classes telemàtiques, ja es van facilitar molts títols de Batxillerat sense competències assolides.

En fi, potser era preferible millorar el Batxillerat que no canviar-lo. Si cremem l'escola, la canviem, però dubto molt que l'hàgim millorat. Els centres i països que obtenen millors resultats de curs i en selectivitat, i són dades dels informes PISA, són aquells exigents en els seus currículums i sense competències. Una educació distreta i lúdica potser resulta molt útil a Infantil, però al Batxillerat fa falta més exigència. Potser s'estava infantilitzant el Batxillerat com ja havia passat amb la Secundària.

Les tres professores de la Plataforma Cambiemos el Bachillerato pertanyien a un institut d'Escola Nova 21 (EN21), entitat que també defensava el mateix, i on la innovació educativa no era millora, només experimentacions amb els nostres fills. La prova va arribar d'uns estudis que trobaven estèril els mètodes d'EN21. A principis de 2021, el Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu va publicar la comparació de resultats entre l'alumnat de la Xarxa de Competències Bàsiques (XBC), els d'EN21 i els dels centres tradicionals.

La sorpresa va ser que els resultats entre uns i altres no eren estadísticament diferents, és a dir, EN21 no havia implicat cap de les millores promeses. A més, les petites diferències que en alguns centres es podien observar a favor d'EN21 eren pràcticament les mateixes de quan el programa EN21 gairebé va començar. És a dir, els centres acollits a EN21 ja obtenien els mateixos resultats abans de formar part d'aquest projecte.

En definitiva, EN21 no havia tingut cap efecte beneficiós en els aprenentatges de l'alumnat. Potser que EN21, i els seus seguidors com la Plataforma Cambiemos el Bachillerato, haurien d'haver reconegut aquests fets i acceptar l'evidència que les seves preteses innovacions no milloraven el sistema educatiu. Ells sempre havien defensat que calia desterrar la memòria de l'aprenentatge, i, tot i això, no havien millorat els seus centres. Sense memòria no hi ha història, amb l'afegit que la memòria sempre ha estat el marca-passos de la intel·ligència. Viure sense història és el mateix que viure sense memòria.

Però PISA ens donava noves pistes del que passava pel país. En comparar el sistema públic competencial i el privat estructurat, el segon obtenia millors resultats que el públic. Potser, i davant de l'evident carència de coneixements a l'educació pública, s'estava condemnant l'alumnat pobre a continuar sent pobre, és a dir, mentre els fills de les elits rebien coneixements als seus centres privats, la resta rebia més competències amb una ESO regalada. Alguns sectors cultes vaticinen que sense coneixements vindrà una major precarietat laboral i una mà d'obra més barata. El Batxillerat i la Universitat ja han baixat el seu nivell de continguts davant l'allau pedagògica.