
Drogues per l'aula
La prevenció d'addiccions: com l'entorn, la genètica i l'educació primerenca poden evitar futurs problemes greus
Els cigarrets, els porros i l'alcohol són la primera porta a les addiccions i aquestes a problemes més greus. La família i el centre educatiu han de deixar molt clar als alumnes el risc que assumeixen en provar substàncies addictives. Provar drogues comporta un risc que ningú pot preveure. Hi ha individus que s'enganxen més que altres. Existeix, per tant, una predisposició genètica en això. Als primers els resulta impossible deixar l'addicció sense ajuda mèdica, als segons els costa menys i potser ho aconsegueixen sense cap teràpia, però en tots dos casos, sempre viuran amb la temptació de tornar a provar-les si els van agradar. Com a resultat, el millor és no provar-les, ja que a la seva edat el cervell és molt tendre i de fàcil addicció.
El tema de les dependències és un assumpte que ens supera a tots, tant a joves com a adults. Però les addiccions afecten cada vegada més persones i, sobretot, persones més joves. Som el primer país d’Europa en consum de cocaïna i cànnabis, i estem entre els tres primers en ingesta d’alcohol. Si a un context neurològic jove se li suma una exposició reiterada a una substància, apareix fàcilment l’addicció. Entorn i genètica comparteixen responsabilitats conjuntament. Per tant, la millor forma d’evitar futures addiccions és evitar l’inici del consum, tan simple com això. Un cop l’adolescent comença el consum, ja està en mans de la seva predisposició genètica i cerebral.

Però, davant de tants “no” a les drogues, això pot provocar que els adolescents facin el contrari i les busquin. Potser una proposta, en alguna ocasió, és dir-los que sí, que provin les drogues, però que ho facin quan la seva disposició genètica estigui sota el control mental, és a dir, als 60 anys. I mentrestant, que no esdevinguin educadors permissius ni fumadors de marihuana davant dels menors. Això anima a fer el mateix i caure en addiccions irreversibles.
Tanmateix, el més eficaç no és atabalar els alumnes amb tanta perorata, sinó treballar les addiccions des de petits, millor prevenir que curar. En aquest sentit, a primer d’ESO es pot organitzar el següent taller sobre drogues. Al mig de la classe es posa una safata plena de xiclets i es parla als nois i noies sobre les addiccions, que aquestes consisteixen a donar via lliure a un desig dolent, el no saber dir que no. Després se'ls pot oferir un xiclet que els alumnes agafen àvidament i consumeixen. De sobte, cal mirar-los sorpresos i afegir que han caigut, que a classe no es poden menjar xiclets i que no han sabut dir que no a un desig. Amb les drogues passa el mateix.
Més notícies: