Creu de Sant Jordi, mèrits o política?

Recentment el Govern català ha atorgat un dels seus reconeixements més emblemàtics a diferents il·lustres d'aquesta comunitat, la coneguda Creu de Sant Jordi. Entre els homenatjats hi ha científics, esportistes i altres personalitats vinculades al món de la cultura. Com en tota decisió política sorgeixen els dubtes sobre quins criteris exactes regeixen el certamen de la Creu de Sant Jordi, i és clar, la polèmica queda servida. Posem per exemple un prestigiós prehistoriador que ha estat un gran didacta de l'arqueologia i un gran cercador de nous jaciments, fins i tot ha establert formes millors de classificar l'evolució de la indústria lítica del passat. La figura d'Eudald Carbonell va ser catapultada al codirigir els jaciments d'Atapuerca a la província de Burgos (Espanya). Allà va recolzar la nova espècie Homo antecessor en base a unes restes trobades a Gran Dolina. També es va fer popular en defensar l'enterrament humà més antic del món de fa uns 400.000 anys a Sima de los Huesos, també a Atapuerca. Però potser el seu mèrit més gran ha estat una cosa impossible al nostre país, aconseguir finançament per crear un equip d'investigació sobre evolució humana. Gràcies a això estem a la palestra internacional d'aquesta disciplina científica i gràcies a això són molts els talents nacionals que treballen en paleoantropologia. Però Carbonell també ha aixecat els seus clarobscurs en ser-li atorgada la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Carbonell es va jubilar el 2022 per centrar-se en les seves investigacions sobre l'evolució humana i la societat futura. I en aquest mateix any, i en concret el 25 d'agost de 2022, Eudald Carbonell va anunciar per TVE que havia trobat un crani de neandertal al jaciment que ell codirigia, a Abric Romaní de Capellades (Catalunya). Liderant l'equip d'excavació com a catedràtic de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i investigador de l'Institut Català de Paleoecologia i Evolució Social (IPHES-CERCA), Eudald Carbonell va afirmar que havia trobat per primera vegada restes humanes neandertals a Abric Romaní, fins i tot va dir que les restes pertanyien a individus joves que vivien en una cabana. Dos anys més tard, el 19 d'agost de 2024, l'equip d'aquest jaciment va desmentir a La Vanguardia que aquestes restes fossin d'un neandertal. Es veu que en seguir excavant van trobar unes banyes que connectaven amb el crani de feia dos anys, vaja, que el neandertal era un cérvol.

Molts van ser els qui van criticar a Carbonell la seva falta de rigorositat científica i l'excés d'afany mediàtic en busca d'impacte social. Però malgrat aquest flagrant error, i quatre mesos més tard, el govern autonòmic de Catalunya li va atorgar una de les seves màximes distincions a Eudald Carbonell, la Creu de Sant Jordi. L'acte, que normalment se celebrava cada octubre, va ser endarrerit fins al desembre davant la perplexitat d'altres candidats al guardó. Aquests no van entendre ni l'endarreriment ni que Eudald Carbonell fos el destinatari d'aquest reconeixement davant un gran nombre d'errors científics anteriors. Resulta obvi que el premi s'atorga per la trajectòria professional de la persona i no pels seus últims errors, però si analitzem la biografia de l'homenatjat, trobem molts més clarobscurs.

Un primer error de Carbonell el tenim el 1997 quan aquest prehistoriador va defensar la creació de l'espècie Homo antecessor en base a unes restes fragmentàries trobades a Gran Dolina (Atapuerca, Burgos). Molts biòlegs i paleontòlegs van criticar a Carbonell que la variabilitat de l'Homo erectus ja englobava el suposat Homo antecessor, que aquest només seria una varietat més dels erectus per Europa i no una cosa diferent amb l'afegit que, per descriure una nova espècie, i com marca el protocol internacional, cal posseir exemplars de totes les seves edats, cosa que no succeïa en antecessor en ser la majoria nens i adolescents, però no adults. Vegeu per exemple l'article de Ribot i altres a les revistes Anthropological Review i Acta Anthropologica Sinica de l'any 2018, on es resumeixen i amplien aquestes crítiques.

També el 1997 Carbonell defensava que a Atapuerca s'havia produït el funeral més antic del món fa més de 500.000 anys, però el 2015 i 2018 es van discutir com a falses aquestes suposicions davant noves interpretacions i un model matemàtic del jaciment. La idea que els humans d'aleshores llançaven els seus parents en aquella sima com un acte funerari no encaixava amb les diferents parts òssies trobades. De fet, i entre altres parts corporals, faltaven molts caps, una cosa paradoxal si van llançar allà els cossos sencers dels seus afins. El que més hi havia eren extremitats, i on hi ha més carn, en haver estat el menjador d'algun gran felí. Podeu consultar per això el Spanish Journal of Palaeontology de 2015 i el número 115 del PNAS de l'any 2018.

El 2005, al jaciment de Vallparadís (Catalunya) s'estaven desenterrant un gran nombre de mamífers entre sediments fluvials. Allà Carbonell va identificar unes pedres com a eines lítiques prehistòriques, una cosa que va comportar diferents publicacions discutint l'assumpte per finalment guanyar els crítics i determinar que eren simples còdols al·luvials i no eines humanes. Llegiu l'article de Madurell i altres de l'any 2010 a la revista Quaternary Science Reviews.

Al setembre de 2015, Eudald Carbonell, i pel que fa a l'anunci d'una nova espècie d'homínid a Sud-àfrica, l'Homo naledi, va afirmar als mitjans que aquell jaciment va ser el funeral més antic de la humanitat, més vell que el que ell defensava a la Sima de los Huesos d'Atapuerca. Però aquelles declaracions contenien greus incongruències i és que el jaciment sud-africà encara no havia estat datat per afirmar la seva màxima antiguitat, sent finalment més recent, i, a més, el 2018 es va publicar un article al número 115 de la revista PNAS on un model matemàtic desmantellava totalment que Homo naledi hagués practicat un funeral.

A El Mundo del 25 d'agost de 2017, Carbonell va afirmar que els Homo sapiens trobats a Jebel Irhoud, Marroc, eren els nostres avantpassats, una cosa que en biologia evolutiva és un flagrant error en ser una cosa inaudita, paradoxal i impossible. Textualment, va dir, "a la Sima de los Huesos a Atapuerca hem localitzat els avantpassats dels neandertals. Podríem dir que els fòssils de la sima són als neandertals el que els fòssils de Jebel Irhoud són als sapiens". Si a Jebel Irhoud són sapiens i nosaltres som sapiens, està clar que som parents en compartir la mateixa espècie, però no avantpassats entre nosaltres, en un altre cas Homo sapiens seria avantpassat de si mateix, vostè seria avantpassat de si mateix. En altres paraules, vostè pot compartir el mateix cognom amb un cosí, però ell no és el seu avantpassat, és només el seu parent.

En l'afirmació anterior, i en igual sentit, Carbonell va incórrer en un altre error. Si els humans trobats a Atapuerca són la mateixa línia evolutiva que els neandertals i aquests es van creuar amb nosaltres donant descendència fèrtil, significa, i en biologia, que són la mateixa espècie sota varietats temporals i regionals diferents. És sabut que Carbonell no para de parlar d'espècies avantpassades les unes de les altres, una cosa que en biologia evolutiva mai es pot afirmar, encara més, un professor de biologia suspendria un alumne amb tals afirmacions. Com a màxim s'estableix la proximitat evolutiva entre una o altra espècie, però mai s'afirma que una sigui l'avantpassada de l'altra o que una espècie sigui avantpassada de si mateixa.

Carbonell ha escrit en els seus llibres Encara no som humans, 2001 i Planeta humà, 2000, ambdós de l'Editorial Empúries, que l'evolució biològica encara no ha assolit el grau d'humà en nosaltres. Tot això ho afirma sense definir objectivament què significa el terme humà. En no establir el concepte de l'adjectiu humà, la resta de les teories de Carbonell són castells a l'aire com que la humanització encara no s'ha assolit, que no hi ha un pensament social crític, que encara no existeix una socialització del coneixement i que la integració de la diversitat no ha assolit una consciència crítica d'espècie. Davant d'aquestes afirmacions tan subjectives, molts li han criticat la complexitat i ambigüitat de les seves teories sense aclarir-les ni concretar-les. Potser per això va escriure el 2013 un altre llibre, La Evolució sense Sentit (Editorial Empúries), encara que per cometre més errors en barrejar biologia evolutiva amb canvis culturals aproximant-se al equivocat darwinisme social. Carbonell detalla que veu l'evolució com un tigre, que si t'hi puges ja no pots baixar, però si aconsegueixes dominar-lo sobreviuràs, encara que si caus, et devorarà. Per això, Carbonell creu que hem de prendre les regnes de l'evolució per decidir què volem ser com a espècie per no ser devorats pel tigre, una cosa que sona a doctrina eugenèsica, una cosa molt allunyada de la ciència.

Convinguem que la ciència ha d'evitar doctrines, opinions i creences apostant per informacions reals, contrastades i demostrades, però Carbonell s'ha decantat en múltiples ocasions cap a la subjectivitat de les seves doctrines, opinions i creences. L'última entrega d'Eudald Carbonell ha estat aquest 2025 amb el llibre De la caverna al cosmos (RBA) on es permet elucubrar sobre el que passarà en els propers 500 anys. El vicepresident de la Fundació Atapuerca i director del Centre d'Investigació Emiliano Aguirre entra en nombroses contradiccions al llarg del text. D'una banda, comenta que el futur no sabem com serà, però durant tot el llibre imagina tot el que passarà sense demostracions contrastades al respecte. Així afirma que la nostra espècie es tornarà transhumana, que hi haurà quatre o cinc espècies humanes, que ja no serem sapiens, que aquesta revolució científic-tècnica acabarà amb un 20% de la població mundial, que els qui sobrevisquin ho faran en un clima glacial, que el sexe serà virtual, que establirem mecanismes "quàntics" per entendre la fisiologia humana, que aleshores estarem en un altre espai, que viurem entre l'humanisme, el transhumanisme i el posthumanisme, etc. I al final del llibre diu que aquest serà un manuscrit de perspectiva, que el pot encertar o no, però que per allà aniran els trets, encara que no arribem a sobreviure dins de 500 anys.

Exposat tot l'anterior, i després de dècades, Carbonell ha comès molts errors pels quals costa comprendre com el govern català li ha atorgat la distinció de la Creu de Sant Jordi. Alguns atrevits, i per les xarxes, han comparat l'error de Carbonell a Abric Romaní de 2022 al que va ocórrer a Piltdown, Anglaterra, el 1912. Allà algú, encara anònim, va fer encaixar una mandíbula d'orangutan amb un crani humà enterrant-los en un jaciment de mamífers. Donada la necessitat europea de posseir ancestres humans, gairebé tothom es va creure aquella mentida com un fòssil veritable. En certa forma Piltdown va ser una manipulació d'un crani que alguns van criticar als seus defensors, però Abric Romaní és un error que tots van creure en boca de Carbonell. La pregunta que cal fer-se és quins criteris ha utilitzat el Govern de la Generalitat de Catalunya per decidir atorgar la Creu de Sant Jordi a Carbonell havent-hi molts més científics amb iguals mèrits, però sense tants errors.

Cites

• Egeland, C., Domínguez-Rodrigo, M., Rayne, T., Menter, C. & Heaton, J. 2018. Hominin skeletal part abundances and claims of deliberate disposal of corpses in the Middle Pleistocene. PNAS. 115(18), 4601–4606.
• Madurell, J., Minwer-Barakat, Alba, Garcés, Gómez, Aurell-Garrido, Ros-Montoya, Moyà-Solà & Berástegui. 2010. The Vallparadís section (Terrassa, Iberian Peninsula) and the latest Villafranchian faunas of Europe. Quaternary Science Reviews. 29, 3972-3982.
• Rabadà, D. 2015. Taphonomical interpretation of the Sima de Los Huesos Site (Atapuerca range, Burgos, Spain): A Review. Spanish Journal of Palaeontology. 30, 79-94.
• Ribot, F., García, M., & Wang, Q. 2018a. The affinities of Homo antecessor – a review of craniofacial features and their taxonomic validity. Anthropological Review. 81, 225 - 251.
• Ribot, F., Garcia, M. & Wang, Q. 2018b. A comparative study of the craniofacial features defining ‘Homo antecessor’. Acta Anthropologica Sinica. 37, 352-370.