Abascal contra els bisbes

Vistos els esdeveniments de Jumilla, el líder de VOX, Santiago Abascal, va criticar amb certa duresa la postura de la Conferència Episcopal, dient que el posicionament dels bisbes a favor de la cessió d'espais públics per als ritus islàmics es deu, bé a les subvencions que rep l'Església, bé "als casos de pederàstia". Assistim, doncs, a un xoc de trens entre dos dels pilars del conservadorisme, circumstància molt il·lustrativa.

Durant els anys del pontificat de Bergoglio, l'Església va prendre postures molt explícites a favor d'una política de fronteres obertes i "Refugees Welcome", amb apel·lacions a la caritat, a l'humanitarisme i a la dignitat de les persones. La visita papal a Lampedusa va servir, en aquest sentit, d'icona perdurable. Com que els partits contraris a la immigració massiva tenen, a tot Europa, una forta connexió amb les bases catòliques, el conflicte estava servit. Va succeir a Polònia, a Itàlia, i està passant a Espanya.

La pregunta és molt senzilla. S'ha de defensar, en nom de la llibertat religiosa, l'ocupació islàmica dels espais públics? El debat deixa tothom fora de lloc, fins al punt que els companys de Podemos, sempre disposats a estar equivocats en qualsevol afer, han sortit a defensar els musulmans amb el mateix ardor amb què protesten quan les processons de Setmana Santa ocupen els carrers. El problema és que tothom sembla passar per alt el detall fonamental: no totes les religions són iguals, no tots els ritus són iguals, no totes les tradicions tenen el mateix impacte social.

Sigui com sigui, Europa es va construir contra l'Islam. La festa del xai o el Ramadà són elements que simbolitzen tot allò la derrota del qual va ser necessària per a l'establiment de la nostra civilització. L'Islam és enemic de les llibertats fonamentals, de la dignitat de la dona o de la diversitat sexual; pot funcionar com una "religió", però a la pràctica opera com una ideologia totalitària i expansionista, consagrada de manera explícita a instaurar un nou tipus d'ordre social fonamentalista.

La postura dels bisbes reflecteix una mediocritat intel·lectual alarmant. No hauria d'haver-hi cap problema a l'hora d'afirmar que certes expressions religioses han de gaudir, al nostre país, de protecció davant d'altres. Sobretot quan al món musulmà es practica la decapitació del jueu i del cristià amb la màxima naturalitat. Que ho preguntin als cristians de l'Iraq o de Síria o a les víctimes de Boko Haram a l'Àfrica subsahariana.

Però és clar, estem parlant del mateix grup de bisbes que han pactat la "resignificació" de Cuelgamuros o que es gasten milions a 13TV, els mateixos que han assentit de manera bovina quan Bergoglio va incorporar les bajanades climàtiques al magisteri eclesial a l'encíclica Laudato Si, o quan el pontífex afirmava que prendre les vacunes contra la COVID constituïa "un acte d'amor".

Allò religiós no es pot defensar sense més, atès que existeixen pràctiques religioses aberrants. Els prelats de la Conferència Episcopal haurien exhortat Hernán Cortés a tolerar els sacrificis humans dels asteques, en nom de la llibertat de culte? De la mateixa manera, la deshumanització de la dona a l'Islam, així com la seva voluntat bàrbara de conquesta i sotmetiment, han de ser combatuts allà on es trobin, sense mitges tintes, sense apel·lacions mel·líflues a la tolerància o la diversitat.

Ho sentim pels senyors bisbes, però en tot això, irònicament, Abascal té més raó que un sant.