I ara ningú vol ser president

Això de la política catalana no hi ha qui ho entengui. Els dos principals partits, el PSC i Junts, es van passar tota la campanya pugnant per la presidència de la Generalitat. La nit electoral, la del 12 de maig, Carles Puigdemont demanava pas al guanyador dels comicis, Salvador Illa, i li pidolava que li deixés sotmetre’s ell al debat d’investidura. I el socialista s’hi negava.

Ara que en tenen l’oportunitat, ja que el reglament del Parlament estableix que la primera votació s’ha de produir deu dies després de la constitució del ple, tots dos es fan enrere. I demanen més temps. Quina presa de pèl.

Fa anys, per allà l'any 2012, quan Artur Mas va canviar radicalment la seva ideologia per aturar la sagnia de vots de Convergència i mantenir-se així més temps en el poder, que la política catalana s’ha convertit en un circ amb funció constant. A l’hemicicle del parc de la Ciutadella s’hi ha viscut moments surrealistes i de pel·lícula amb helicòpters inclosos.

S’hi ha vist a diputats com Joan Laporta o Laura Borràs, que no han dignificat massa la figura del parlamentarisme com a vocació de servei públic. Fins i tot s’hi ha declarat una efímera independència suspesa a l’instant. Però el que torna a estar passant, és una falta de respecte cap al votant.

No és nou que qui guanya les eleccions a Catalunya decideix no acudir al debat d'investidura. Va passar l’any 2018 quan la guanyadora dels comicis del 21 de desembre del 2017, Inés Arrimadas, va decidir no fer el pas i demanar la confiança del Parlament.

Aleshores, després de diversos tires i arronsa entre Carles Puigdemont i el president del Parlament, Roger Torrent —que es negava a investir-lo a distància—, Junts va proposar l’efímer i condemnat Quim Torra a punt de produir-se la repetició electoral i després d’un intent fallit per investir a Jordi Turull, empresonat a mig debat. Però sí que és nou que cap candidat que va demanar el vot per ser president del país declini intentar-ho. 

Dimecres vinent el Parlament de Catalunya viurà un nou capítol fosc. Un nou circ que deixarà sense validesa el resultat de les eleccions del passat 12 de maig per la por dels nostres representants polítics a assumir la voluntat dels ciutadans. Per la incapacitat d’uns i altres en posar-se d’acord, pensar per primer cop en Catalunya i optar per formar un Govern que pensi més en el benestar dels catalans i en creixement de l’empresariat i l’economia.

Sé que és molt demanar. Quasi com una carta als reis mags. Però bé demanaven ells, els candidats que volien ser president durant la campanya. I mireu de què ha servit. Ara ningú vol assumir la seva responsabilitat i ser president quan toca.