Ni Canàries ni Galícia: aquesta és la comunitat amb més risc de taurons aquest estiu

Cada estiu, milions de persones acudeixen a les platges espanyoles per gaudir del sol i del mar. La imatge sol ser idíl·lica: aigua turquesa, sorra fina i un horitzó tranquil. Però sota aquesta superfície, de vegades, s'hi mou un dels depredadors més antics del planeta: el tauró.

En els darrers anys, la seva presència a les costes espanyoles ha augmentat. No acostuma a representar un risc real, però n'hi ha prou amb un albirament perquè els banyistes s'inquietin. La simple visió d'una aleta sobresortint de l'aigua genera expectació i titulars.

Tot i que no és comú veure'ls, hi ha taurons a les costes espanyoles

A les aigües espanyoles hi viuen més de 45 espècies diferents. La majoria es manté allunyada de la costa i evita qualsevol contacte amb l'ésser humà, preferint el mar obert i zones profundes. Tanmateix, en alguns moments de l'any canvien els seus hàbits.

La primavera i l'estiu porten temperatures més altes i abundància d'aliment per als taurons. Aquest fenomen fa que algunes espècies s'acostin a zones costaneres i, tot i que no és nou, cada cop es registra amb més freqüència.

Entre les més habituals hi ha la tintorera (Prionace glauca), un tauró blau que pot mesurar més de dos metres i que rarament mostra interès per les persones. També és comú la pintarroja (Scyliorhinus canicula), molt més petita i de costums nocturns, que s'alimenta sobretot de crustacis i peixos petits. El caçó (Galeorhinus galeus), de més mida, és un altre visitant regular, conegut per les seves llargues migracions i per preferir zones d'aigües temperades.

Durant dècades, Galícia i el Cantàbric van ser les zones amb més exemplars. Les seves aigües fredes, amb menys banyistes, oferien un hàbitat còmode per als taurons. Avui, la situació ha canviat i la distribució dels albiraments és diferent.

Més de la meitat de les espècies que neden a aigües espanyoles estan en perill crític d'extinció. La sobrepesca i el deteriorament del seu hàbitat són les principals amenaces. Per això, veure'ls a prop de la costa també pot interpretar-se com un senyal que l'ecosistema manté part del seu equilibri.

Aquesta és la zona d'Espanya que té més taurons

La sorpresa és que l'actual punt amb més albiraments no és a l'Atlàntic, sinó al Mediterrani. Dins d'aquest mar, hi ha un lloc que concentra especialment l'atenció: les Illes Balears.

Mallorca i Menorca han vist créixer el nombre de trobades amb aquests animals, sobretot amb tintoreres. Les aigües més càlides i l'activitat pesquera, que atrau les seves preses, semblen ser l'explicació. Quan un exemplar s'acosta massa a una platja, es prohibeix el bany temporalment fins que l'animal s'allunya.

Els experts recorden que la probabilitat de patir un atac és extremadament baixa. El mar és casa seva, i el seu paper en l'equilibri marí és essencial. Més que témer-los, diuen, cal aprendre a conviure amb ells.

Hi ha un risc real per als banyistes?

Els incidents amb persones són molt poc freqüents. Des que existeixen dades fiables, només s'han confirmat tres atacs a tot el país. Van ocórrer el 1986 a Tarifa, el 1993 a Arenas de València i el 2013 al Golf de Biscaia, i cap no va ser mortal.

D'altra banda, cal destacar que a la Comunitat Valenciana s'han registrat tres mossegades de tintorera. La més recent va ser el 2023, a Oliva, quan un exemplar desorientat va mossegar el peu d'un banyista. Els altres casos van ser a la Malva-rosa, el 1993, i a Elx, el 2016, i tots van deixar ferides lleus.