innadodor, Canva Minerva Studio L'OCU dicta sentència: les 5 ciutats amb la millor aigua de l'aixeta
L'OCU destaca sobretot aquelles aigües amb poca duresa, que se solen localitzar al nord i oest de la Península
L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha fet una classificació amb les millors aigües de l'aixeta d'Espanya. En general, la majoria dels municipis espanyols tenen una aigua de certa qualitat. Tot i això, hi ha diverses ciutats que s'imposen en aquest rànquing pels seus beneficis.
Per arribar a aquesta conclusió, han mesurat la duresa de l'aigua, provocada pel contingut en sals de calç i magnesi. Expliquen que en aquelles parts del país "on l'aigua és dura, acostuma a tenir mal gust". Per això no els queda més remei als veïns que decantar-se per "aigua de taula mineral, de mineralització feble o molt feble".
En qualsevol cas, l'OCU insisteix que quan l'aigua de l'aixeta reuneixi certes condicions de qualitat, cal considerar la "primera opció". A la majoria de localitats espanyoles es pot considerar bona, en tenir un òptim sabor i mancar de contaminants. Així sí, cal dir que cap de les ciutats catalanes es troba entre les millors valorades per la seva aigua.
Barcelona i Girona tenen aigua poc dura
Entre les cinc millors valorades per l'OCU hi ha la Corunya, Lleó, Pontevedra, Valladolid i Madrid. Però també podrien incloure's en aquesta classificació altres territoris com Burgos, Biscaia, Guipúscoa, Badajoz, Alacant, Gran Canària i Tenerife. Tots destaquen per tenir aigua tova, amb menys de 12 graus francesos, que és la mesura que determina la duresa.
Amb aigua poc dura, entre 12 i 30 graus francesos, hi ha Astúries, La Rioja, Navarra, Barcelona, Girona, Cadis, Granada, Sevilla i Ciudad Real. Per tant, l'OCU considera que encara és acceptable per al consum.
L'OCU revela les zones amb pitjor qualitat d'aigua, entre elles, Tarragona
L'OCU també revela les ciutats que tenen una pitjor qualitat d'aigua corrent. Juntament amb la duresa es tenen en compte, a més, les possibles substàncies que continguin.
Aquest rànquing en negatiu l'encapçalen Saragossa, Terol, València i Almeria, amb més de 40 graus francesos. Per tant, compten amb una aigua molt dura. En el cas de Mallorca, Tarragona, Múrcia, Jaén i Albacete tenen la consideració d'aigua dura (entre 30 i 40 graus francesos).
Rànquing amb les millors i pitjors ciutats segons la qualitat de l'aigua
| Qualitat de l'aigua segons els graus francesos | Ciutats |
| Menys de 12 graus francesos (aigua tova) | La Corunya, Lleó, Pontevedra, Valladolid, Madrid, Burgos, Biscaia, Guipúscoa, Badajoz, Alacant, Gran Canària i Tenerife |
| Entre 12 i 30 graus francesos (aigua poc dura) | Astúries, La Rioja, Navarra, Barcelona, Girona, Cadis, Granada, Sevilla i Ciudad Real |
| Entre 30 i 40 graus francesos (aigua dura) | Mallorca, Tarragona, Múrcia, Jaén i Albacete |
| Més de 40 graus francesos (aigua molt dura) | Saragossa, Terol, València i Almeria |
L'OCU treu les conclusions
Analitzant aquest estudi de l'OCU s'extreu que la millor aigua de l'aixeta és al nord i oest de la Península. També a les illes Canàries gaudeixen d'una certa qualitat.
Per contra, les pitjors opcions es localitzen a la meitat sud d'Aragó, Almeria i València. En aquests casos, el que és aconsellable seria decantar-se per aigua embotellada, que sigui mineral natural i de mineralització feble.
D'una manera o altra cal arribar a les quantitats de consum recomanades per les autoritats sanitàries. Amb vuit gots al dia o dos litres n'hi hauria prou per mantenir-se hidratat.
Més notícies: