Per fi una bona notícia: Juan Ramón Rallo dona una data clau per a les hipoteques

L'economista Juan Ramón Rallo ha publicat un vídeo al seu canal de YouTube on ens exposa el panorama econòmic que ve, especialment pel ue fa a les hipoteques. Rallo es mulla sobre quan podrien baixar els tipus d'interès aquest any 204. Recprde, qie aqiesta mesura tindrà un impacte directe en les hipoteques de milions d'espanyols.

"Els tipus d'interès tant a l'Eurozona com als Estats Units es troben als nivells més elevats els últims 23 anys", comença l'expert. "Els bancs centrals han hagut d'elevar els tipus d'interès de manera molt ràpida, per combatre unes taxes d'inflació absolutament desbocades".

"El 2022 vam experimentar les pujades més grans de preus dels últims 40 anys. Des d'aleshores, la inflació s'ha moderat de manera significativa i podria significar que els bancs centrals començaran a baixar els tipus d'interès", ha insistit Rallo.

Juan Ramón Rallo dona la millor notícia: quan començaran a baixar les hipoteques el 2024

Amb tot, Juan Ramón Rallo ha reconegut que "els bancs centrals ja no han de mantenir els tipus d'interès tan elevats. Però els banquers es resisteixen a parlar de baixades de tipus durant els pròxims mesos". En aquest sentit, ha assenyalat que, "els mercats esperen majoritàriament que els tipus baixin amb contundència durant els pròxims trimestres".

"Els mercats esperen que el BCE comenci a abaixar els tipus aquest pròxim mes d'abril i ho farien un 0,25%. Esperen que, al llarg del 2024, els tipus baixin un 1,5%, ja al mes de desembre. Per tant, el tipus d'interès general se situaria en el 2,5%, i és aquest el rellevant per a l'Euríbor", ha explicat Rallo.

Els factors que expliquen les ganes dels mercats perquè baixin els tipus d'interès

A més, Rallo ha explicat detalladament quins són els tres factors que expliquen per què els mercats esperen que hi hagi un descens de tipus d'interès al llarg del 2024. En primer lloc, "la inflació s'ha moderat substancialment a banda i banda de l'Atlàntic durant els últims mesos. El gener d'aquest any, la inflació de l'Eurozona es va quedar en un 2,8%, un nivell força per sota de l'assolit el 2022" . Ara bé, per si sol, "aquesta dada no és motiu suficient per començar a abaixar els tipus", ha advertit.

D'altra banda, hi ha la "debilitat de l'economia real, un factor més rellevant per a l'Eurozona que per als Estats Units. El PIB de l'Eurozona el tercer trimestre del 2023 es va contreure un 0,1% i el quart trimestre es va mantenir pla. Amb tot, Espanya ara mateix creix pel consum públic i no per la inversió privada", va exposar.

A més, també va assenyalar com a clau la fragilitat del sector financer, especialment als Estats Units. "A l'Eurozona, els bancs no estan exposats a tanta fragilitat pels alts tipus d'interès, perquè els anys anteriors van cobrir el seu risc davant de la pujada de tipus. La seva cartera d'actius no està tan depreciada pels alts tipus, com passa per la banca regional dels Estats Units", finalitzava.