Irene Montero ja té substitut

La nova esquerra va prenent forma. Yolanda Díaz ha presentat avui com a número dos de les llistes de Sumar a l'ambaixador d'Espanya davant l'ONU Agustín Santos Maraver. Ho fa després d'haver-se confirmat el sacrifici polític d'Irene Montero: la ministra d'Igualtat ha estat exclosa de les llistes com a condició perquè Unidas Podemos entrés a la coalició.

L'elecció d'Agustín Santos Maraver respon a la intenció de Sumar de presentar-se a les eleccions com a projecte rupturista amb el llegat de Podemos. Per una banda, Maraver representa la defensa del multilateralisme, els drets humans i la lluita global contra el canvi climàtic. Però també, com a persona propera a l'òrbita del PSOE (va ser cap de gabinet de Moratinos durant el govern Zapatero), mostra la clara voluntat de Sumar de disputar als socialistes l'espai del centreesquerra.

A més, Yolanda Díaz ha volgut tancar la polèmica del veto a Irene Montero declarant que “no té gaire interès”. S'ha mostrat partidària de “parlar dels problemes que preocupen els ciutadans”. I ha reiterat que la nova coalició d'esquerres “surt a guanyar” a les properes eleccions generals del 23J.

Pablo Iglesias promet guerra

La tesi de Pablo Iglesias és clara: en un context de focalització del vot útil al PSOE per frenar a la dreta, la tendència de Sumar cap al centreesquerra és un tret al peu. Iglesias s'ha mostrat molt crític amb el veto a Irene Montero. I ha advertit que la decisió és “un terrible error que pot fer mal” a la plataforma de Yolanda Díaz.

Pablo Iglesias promet donar guerra al conflicte obert dins l'esquerra pels vetos a Podemos. L'exvicepresident del Govern acusa Díaz de “regalar una victòria a la màfia mediàtica”. I l'adverteix que la seva decisió “li pesarà a la seva consciència” perquè “és injusta”.

L'exèrcit de Podemos a les xarxes també s'ha mobilitzat davant els vetos, i han iniciat una campanya per caracteritzar Yolanda Díaz com a “enterradora del 15-M”. La nova líder de l'esquerra radical es troba ara amb el desafiament d'allunyar-se de la marca Podem i el desgast que aquesta arrossega, i alhora marcar perfil propi respecte al PSOE: tot plegat, amb l'objectiu de ressuscitar electoralment el projecte del 15-M.