
Yolanda Díaz deixa en evidència Pedro Sánchez per la seva submissió a Puigdemont
Després del discurs tan dur de la vicepresidenta contra Junts, el PSOE ha d’intentar apagar el foc
Yolanda Díaz ha elevat el to contra Junts després del fracàs de la votació de la reducció de la jornada laboral. La líder de Sumar va acusar la formació de Carles Puigdemont d’exercir “xantatge” durant la negociació, assegurant que exigien condicions alienes al projecte legislatiu. “Jo tinc els meus límits i no entregaré el meu país. Tinc principis”, va afirmar en una entrevista a Onda Cero.
Díaz no va aclarir si aquestes demandes tenien relació amb l’autodeterminació de Catalunya o amb un finançament singular. La vicepresidenta va deixar caure que Puigdemont intentava utilitzar la seva posició clau al Congrés per condicionar tota l’agenda de l’Executiu. “En una negociació no es pot condicionar l’absolut, el tot”, va assenyalar, marcant una línia vermella davant Junts i alhora posant en evidència la feblesa de Pedro Sánchez.

Sánchez es desmarca
L’absència del president del Gobierno en el debat parlamentari no va passar desapercebuda. Mentre Díaz defensava la mesura estrella del seu ministeri, Sánchez es va mantenir al marge i el PSOE intentava desvincular-se del fracàs, atribuint-lo a Sumar. La mateixa ministra va deixar clar que ningú a l’ala socialista li va demanar retirar el projecte, però va subratllar que ella estava convençuda de tirar-lo endavant.
A la bancada socialista, segons Díaz, hi havia entusiasme, però la veritat és que a Ferraz l’estratègia ha estat minimitzar els costos per a Sánchez. Per al PSOE, Junts juga la seva pròpia partida. És a dir, recordar al Gobierno que els seus set vots són imprescindibles no només per a mesures socials, sinó sobretot per a la negociació dels Pressupostos. D’aquesta manera, Díaz sembla haver descobert el funcionament de la seva pròpia coalició.

Un xoc amb doble rerefons
La confrontació amb Junts posa de relleu dues dinàmiques simultànies. D’una banda, l’estratègia de Puigdemont de tensar la corda i fer valer cada vot; de l’altra, la pugna interna dins de l’Executiu entre socialistes i Sumar. Per a Díaz, el fracàs en la votació no suposa un final, sinó un punt de partida. “No hi ha marxa enrere. Aquesta mesura està guanyada al carrer”, insistia.
L’episodi reflecteix, un cop més, les contradiccions del Gobierno “Frankenstein”, en què coexisteixen forces amb interessos oposats. I situa Sánchez al punt de mira pel seu silenci. Mentrestant, la seva vicepresidenta denuncia públicament la submissió de l’Executiu a les exigències dels seus socis (dels quals ella en forma part).
Ara, amb Díaz fora de joc, el PSOE entra a la partida, i, segons hem sabut, el ministre Bolaños ja s’ha reunit amb Míriam Nogueras. El ministre té la missió d’apaivagar Junts després del dur discurs que va fer Díaz contra ells. De fons, batega la dinàmica de trobades i desacords entre Sánchez i Puigdemont, dos personatges que es necessiten mútuament.
Més notícies: