Xavier Trias assumeix la seva segona derrota 9 mesos després

Trias encaixa el cop. El PSC pactarà els pressupostos amb ERC i els Comuns i Junts se'n queda fora. Xavier Trias acusa Collboni de no voler un “govern fort” per a Barcelona. Així mateix, se sorprèn que el PSC vulgui conquerir el poder i mantenir-lo.

Trias descobreix el poder

Els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona eren un misteri envoltat d'incògnites. Moltes apuntaven a instàncies superiors: Collboni forma part del PSC i, a Madrid, els socialistes, tenen molts plats per aguantar a l'aire. D'altra banda, hi havia pressions d'ERC i els Comuns per començar a parlar d'un tripartit. Un tripartit que, a més, serveix a l'esquerra per assajar per si a la Generalitat han de fer el mateix. En aquest sentit, Ada Colau és probablement la màxima interessada.

Tot això té un efecte immediat a Junts: apartar-los del poder. De fet, Trias ha acusat l'alcalde Collboni de no donar-li “gens ni mica de poder”. Així mateix, li ha fet un pintoresc retret en referència al fet que “vol dominar el país” i controlar el màxim d'institucions possibles. Cosa que sembla que és així des que hi ha política i des que hi ha partits polítics.

'Que un bombin' segona part

Aquest el segon cop que rep Trias en poc temps. Es va presentar amb tota la il·lusió per governar Barcelona a tàndem amb Maragall. I la primera jugada que li va fer el PSC va ser pactar la investidura amb el PP, que va treure el màxim rendiment als seus representants.

En aquest sentit, Trias parla que Collboni i Salvador Illa – els que sembla que repartiran les cartes del poder polític a Catalunya – “semblen molt oberts, però en el fons saben el que volen”. I el que volen és el poder.

En definitiva, que Xavier Trias és el primer de Junts que pateix a les seves pròpies carns la maniobra d'organitzar un tripartit. Això vol dir que també és dels primers a comprovar que el “canvi de bàndol” d'ERC – passar de Maragall a Alamany – és una realitat. Tot apunta a Palau.