Xavier García Albiol, d'estigmatitzat a polític de moda a Catalunya

Un missatge recorre aquests dies els carrers i les xarxes socials a Catalunya: Albiol arrasarà en les pròximes eleccions municipals.

L'alcalde de Badalona s'ha convertit en el polític de moda per la seva mà dura contra la delinqüència i l'ocupació. El seu enfrontament cara a cara amb un okupa ha acabat per disparar la seva popularitat. Però, com ha passat de ser un polític estigmatitzat com a racista i d'extrema dreta a ser el polític de moda a Catalunya?

El seu cas demostra diverses coses, com el canvi de paradigma a Catalunya i el fracàs de l'esquerra i el processisme. Perquè el seu model d'èxit basat en l'ordre i la seguretat va més enllà de la ideologia i troba també adeptes a l'esquerra. Entre aquells que fa uns anys el cridaven racista i ara el veuen com a necessari.

Part de la popularitat de Xavier García Albiol es basa en els seus orígens populars i el seu arrelament local. Nascut i crescut al barri de La Morera de Badalona, Albiol és un home fet a si mateix. Fill d'un camioner i una perruquera, es va graduar en Dret i va començar la seva carrera política com a regidor en solitari del PP el 1991.

Ser regidor del PP en els anys de plom del pujolisme li va ensenyar a navegar contra l'adversitat, amb la sola convicció de les seves idees. Aquesta va ser precisament la seva principal virtut, la de la resistència. Amb els anys va forjar una fórmula de l'èxit basada en la proximitat, la campanya permanent i l'agressivitat comunicativa.

Albiol va escalar ràpidament en la jerarquia interna del PP nacional, alhora que aprofitava la fractura de l'esquerra a Badalona. Així va ser com va arribar a alcalde el 2011 amb majoria simple, i va ser llavors quan va començar a forjar-se la seva fama de racista i extrema dreta.

L'alcalde de Badalona va arribar a ser denunciat per relacionar els gitanos romanesos amb la delinqüència. Va ser absolt de tots els càrrecs, però la campanya de l'esquerra va esclatar arran de la seva campanya “Netejant Badalona”.

Xavier García Albiol va quedar instaurat com el representant de l'extrema dreta en una Catalunya dominada per l'hegemonia de l'esquerra i el processisme incipient.

Contra tots

Albiol va guanyar les eleccions el 2015 i el 2019, però el cordó sanitari de la CUP, el PSC i ERC el va deixar a l'oposició. El seu triomf per majoria absoluta el 2023 és el resultat d'un doble procés. D'una banda el fracàs de les polítiques de l'esquerra, i d'altra banda l'efecte contraproduent del cordó sanitari.

Dit d'una altra manera, Albiol va augmentar la seva popularitat gràcies paradoxalment al seu aïllament mentre l'esquerra demostrava la seva incapacitat. La degradació de Badalona, a mercè de la inseguretat creixent i la pressió migratòria, van situar Albiol com la solució. El fracàs del govern de Dolors Sabater que va deixar Badalona al límit del desastre va fer que fins i tot els votants de l'esquerra apostessin per ell.

Però l'èxit d'Albiol no es podria entendre sense la normalització de les seves propostes, i això té a veure amb el canvi d'hegemonia cultural. El que fa vint anys era estigmatitzat com a ultradreta ara es veu com a propostes racionals per revertir el procés de degradació que pateix Catalunya.

El millor exemple és el de l'ocupació. Mentre l'extrema esquerra fa manuals d'ocupació, Albiol s'enfronta cara a cara amb els okupes. Defensant el dret dels veïns i els petits propietaris davant dels okupes, es presenta com el defensor del poble davant el fracàs de l'esquerra.

Albiol fa tàndem amb Alejandro Fernández al capdavant del Partit Popular a Catalunya, en ple auge de la formació. El seu nom fa temps que sona com el líder perfecte de la dreta constitucionalista a Catalunya, però l'auge de Fernández bloqueja el seu ascens. Però ara mateix és un actiu imprescindible per seguir amb el procés d'auge del PP a la Catalunya postprocessista.