Vox pren la davantera contra la immigració il·legal a Catalunya

En ple procés de recomposició a nivell nacional, Vox ha posat la mirada a Catalunya per rellançar el seu projecte. L'escenari català actual és propici per al creixement de les propostes de Vox. No només per ser la zona zero del desafiament separatista, sinó també per l'esclat de la crisi migratòria que s'està coent durant anys.

Les polítiques antiimmigració han estat des del principi un dels pilars del partit. Ara ha trobat a Catalunya un terreny fèrtil on créixer mitjançant la denúncia del model migratori imperant. La proximitat de les eleccions catalanes, però també l'auge de l'independentisme identitari, ha fet que Vox se centri ara en aquesta qüestió.

Ahir a la nit, el diputat de Vox al Parlament Sergio Macián va anar al desembarcament de diversos autobusos carregats d'immigrants al Vendrell (Tarragona). Macián va denunciar l'arribada d'aquestes persones “amb nocturnitat i traïdoria”, i el seu allotjament a un hotel de quatre estrelles. Per si de cas, el seu partit va subratllar que “només Vox ho denuncia”.

La denúncia a peu de carrer de Sergio Macián va ser amplificada pel líder de Vox a Catalunya, Ignacio Garriga. També pel president del grup municipal a Barcelona, Gonzalo de Oro, que va recordar que els espanyols afectats pel volcà de La Palma van ser allotjats en un poliesportiu. Això se suma a la incidència de Vox les últimes setmanes amb el tema de la immigració.

De la Manada de Manresa al 'caos migratori'

Fa temps que Vox denuncia la connivència de les autoritats amb la immigració il·legal a Catalunya. Però les últimes setmanes, els d'Ignacio Garriga han redoblat la seva insistència en aquesta qüestió. L'esclat del debat migratori ha sumat noves forces al terreny on fins fa poc Vox no tenia competència.

A l'amenaça d'Aliança Catalana i el seu discurs netament identitari se suma ara el viratge de Junts per Catalunya. Això obligava Vox a fer un pas endavant, i ho va fer amb una meticulosa estratègia. Des de fa setmanes, els diputats de Vox denuncien sempre que en tenen ocasió la immigració il·legal i les seves conseqüències.

Les intervencions solen trobar sempre l'hostilitat de la presidenta del Parlament, Anna Erra. Però la censura sol tenir sempre l'efecte contrari, servint d'altaveu les propostes de Vox. Així va passar quan Erra va interrompre Garriga demanant respecte per als violadors d'una nena de 14 anys a Manresa.

La presidenta del Parlament també va impedir recentment la lectura d'una moció de Vox que denunciava el “caos migratori” a Catalunya. La formació advertia del risc que suposa l'allau d'immigració il·legal per a la cohesió social i els serveis públics. Vox ha aconseguit així prendre la davantera en un debat més present que mai i que li permet marcar l'agenda política catalana.

El discurs migratori de Vox a Catalunya

Junts per Catalunya ha fet un pas significatiu en demanar l'expulsió dels estrangers que delinquin de manera multireincident. Però el seu discurs no va més enllà, i es continua debatent entre la necessitat de competir amb Sílvia Orriols i la por de ser assenyalada com a “extrema dreta”. El discurs antiimmigració d'Aliança Catalana és més radical, però se centra en l'atac a l'islamisme ia la idea de salvar la “civilització cristiana i la identitat catalana”.

Vox té un avantatge respecte als seus competidors, i és que no té la cotilla moderada de Junts ni les limitacions del marc mental independentista. Això permet oferir un discurs radical que va més enllà de la “identitat catalana”. Els seus pilars argumentals es basen en el binomi immigració-delinqüència i en l'amenaça de la identitat nacional per la creació de guetos als barris treballadors.

"L'arribada d'immigració il·legal que vostè fomenta i finança", va dir Garriga a Aragonès, "ha suposat en l'últim any un gran augment de la delinqüència i la inseguretat". El líder de Vox va fer referència als homicidis, però també als robatoris, les violacions, les okupacions i les baralles de carrer. “No són casos aïllats”, va afegir, en referència a la versió oficial que difonen els mitjans afins al Govern.

Garriga també va recordar que a les presons catalanes més de la meitat de la població reclusa és estrangera. I que a Barcelona, vuit de cada deu detinguts a Barcelona, una cosa que “espanta tots els catalans”. Garriga va subratllar que "el multiculturalisme comporta la pèrdua d'identitat de barris", i va apuntar que a 36 municipis catalans més del 25% de la població és estrangera.