La solució de Pere Aragonès per combatre la pobresa: donar més 'paguetes'

El Govern de la Generalitat ha signat aquest dimarts el decret llei per augmentar un 5,4% l'indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC). Es tracta de lindicador que estableix el llindar dingressos per accedir a prestacions socials de caràcter econòmic. La decisió ha estat celebrada per entitats socials, que feia temps que reclamaven la pujada en el context d'inflació i de crisi.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha celebrat l'augment indispensable per continuar reduint l'exclusió social i la desigualtat econòmica. El mandatari català ha defensat aquestes ajudes perquè tots els ciutadans d'aquest país tinguin una vida digna. I ha aprofitat per redoblar la pressió als partits de l'oposició per aprovar uns pressupostos més que necessaris.

Això contrasta amb l'èxit del govern italià, que ha aconseguit reduir l'atur fins a límits històrics traient la renda garantida a les persones capacitades per treballar. Va ser Giorgia Meloni qui va considerar la Renda de Ciutadania un malbaratament de diners públics que “perpetua la misèria”. Fins i tot a Espanya, els òrgans competents reconeixen que aquest tipus dajuts desincentiven locupació.

Què significa aquest augment?

L‟IRSC estableix un límit d‟ingressos dins del qual una persona pot accedir als ajuts socials. L'any 2023 es va aprovar una pujada del 8%, que va fixar el valor de l'indicador en 755,82 euros mensuals (9.069 euros anuals). Això significa que les persones els ingressos de les quals no superen aquest llindar poden sol·licitar els ajuts.

Les entitats socials van pressionar per pujar el llindar “perquè és clarament insuficient tenint en compte el context social i econòmic actual”. La pujada de l'IRSC suposa que més persones podran sol·licitar les prestacions previstes per a casos de pobresa extrema. Les entitats demanen ara un model de revisió periòdic “amb criteris subjectius”.

L'IRSC és el mesurador per accedir a ajuts com ara la renda garantida de ciutadania, les pensions no contributives i el manteniment de necessitats bàsiques. Això inclou les prestacions dels serveis socials, que arriben a més de 250.000 persones. El Govern defensa la mesura com un pas més en la lluita contra la pobresa.

Sense els pressupostos aprovats

L'IRSC es revisa periòdicament sobre la base dels pressupostos generals, però els del 2024 encara no estan aprovats. Això ha obligat el Govern a aprovar la mesura mitjançant decret llei “per no endarrerir-ne els efectes”. El mateix decret estableix que “s'ha d'abordar des del gener del 2024 per evitar que les persones vulnerables vegin agreujada la seva situació”.

En tot cas, el president ha aprofitat per pressionar els partits de l'oposició davant de la urgència d'aprovar els comptes. Aragonès va posar mitjans de febrer com a termini, però és lluny d'obtenir l'aprovació de les altres formacions. Això complica l'acció de govern, com hem vist en aquest cas.

D'altra banda, hi ha el debat sobre si aquest tipus d'ajuts redueixen la pobresa o ajuden a perpetuar-la. En el cas del Govern de Giorgia Meloni a Itàlia, després de treure la renda garantida a 169.000 famílies, ha reduït l'atur en 130.000 persones en només sis mesos. El Govern de la Generalitat, en canvi, ha optat per augmentar els ajuts com a mesura per reduir la pobresa.