Vox, a la recerca de la fórmula de l'èxit

Vox treu profit de les seves relacions internacionals i ha intensificat els contactes amb partits de dreta a Europa per replicar les seves estratègies guanyadores. Després de les recents eleccions a Portugal, Àustria i França, la formació que lidera Santiago Abascal cerca aprendre dels seus socis europeus. Entre ells hi ha Chega, el partit portuguès, el Rassemblement National de Marine Le Pen i Fratelli d'Italia, de Giorgia Meloni. Queda així evidenciat que la nova dreta mundial actua amb un sentit estratègic conjunt.

Aquestes trobades se centren en temes clau com la immigració i la ruptura del bipartidisme. Vox pretén mobilitzar l’electorat amb un discurs que ja ha tingut èxit en altres països. A Portugal, per exemple, Chega va aconseguir un 23,1% dels vots, augmentant més de quatre punts en menys d’un any. A Àustria, el partit d’Herbert Kickl va ser el més votat amb un 28,9%. A França, Le Pen va assolir un resultat històric a les eleccions de juny de 2024.

Sobirania i joves

Tots aquests partits són conscients que, amb el fracàs de l’esquerra alternativa dels darrers deu anys, ha quedat un enorme buit de frustració. Més en particular, ens trobem davant d’un combo sociopolític molt delicat. Es tracta de la síntesi de pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i l’alta pressió migratòria, que col·lapsa el teixit administratiu.

En aquest sentit, l’estratègia de Vox s’ha plantejat clara des del seu inici: mantenir un únic discurs al llarg del temps. Des dels seus inicis, la formació ha apostat per un discurs que apel·la al patriotisme davant del globalisme com la carcassa per rellançar les nacions sobiranes. A més, Vox capitalitza l’abandonament de la joventut per part del sistema, que sense dubtes són els més perjudicats de la desigualtat econòmica.

El partit ha guanyat un terreny significatiu entre els joves, un grup tradicionalment més progressista. Segons les dades demoscòpiques, Vox va augmentar el seu suport entre els votants joves en un 21%. Això és un fenomen similar al que s’observa en altres líders de dreta a Europa i Amèrica Llatina, com Le Pen o Milei. Abascal promou la idea que la dreta és ara una opció “punk” per a les noves generacions.

Bones perspectives electorals

Els darrers sondejos donen suport a aquesta tendència. Les últimes enquestes de La Vanguardia i 20 Minutos situen Vox com a tercera força política a Espanya. El seu suport oscil·la entre el 12% i el 14%, xifres similars a les obtingudes a les eleccions de 2023. Aquestes enquestes també indiquen que, juntament amb el Partido Popular, Vox podria assolir la majoria absoluta en unes eleccions generals.

El Partido Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, es manté com la primera força amb entre el 34% i 36% del vot. Tanmateix, necessitaria Vox per formar govern. La relació entre ambdós partits esdevé així clau per a l’estabilitat política. Encara que hi va haver reticències en el passat, el creixement electoral de Vox fa que els pactes siguin cada cop més inevitables.

Aquesta conjuntura política enforteix Vox com un actor decisiu. El partit ha sobreviscut a la desaparició d’altres formacions fora del bipartidisme. A més, Abascal ha demostrat estabilitat davant la volatilitat política (la ruptura dels governs autonòmics pel repartiment de ‘Menes’, per exemple). A més, resulta innegable que el moviment de la finestra d’Overton en diversos temes (la seguretat, per exemple) afavoreix Abascal.

En definitiva, Vox treballa per consolidar el seu èxit electoral i mantenir una influència creixent sobre Feijóo. La seva estratègia combina l’observació de models europeus amb un missatge propi que apel·la a un sector descontent. La gran incògnita és en quin tipus d’Unió Europea surt de governs nacionals sobiranistes.