Pla mitjà curt d'Aina Vidal, número 1 de Sumar En Comú Podem a Barcelona
POLÍTICA

Els Comuns redoblen els atacs a Podemos per la seva votació al Congrés

Podemos es defensa atacant i això li passa factura: se li acumulen les crítiques des dels partits d'esquerra

Junts i Podemos tenen una estratègia idèntica: davant del risc de ser irrellevants, necessiten fer alguna cosa i ràpid. Junts intenta erigir-se com a únic defensor de Catalunya i Podemos com a únic partit d'esquerres. Una cosa difícil de sostenir després de votar en contra de l'augment del subsidi de desocupació: Sumar els ho ha retret i ara també els Comuns.

Podemos segueix el camí de Pablo Iglesias

Igual que Junts, això de Podemos ve de llarg. En un moment donat, varen aixecar una figura desconeguda com Yolanda Díaz que va acabar formant un partit. I com que els partits són depredadors, Pablo Iglesias es va trobar que Sumar els estava devorant.

A partir d'aquí tot es va derivar en dos temps. Primer, Podemos es va quedar sense entrar al Govern i es va veure aglutinat a la marca Sumar, cosa que presagiava la fi del partit. Segon, els morats van debatre si anar per lliure o no: al final, van decidir que sí i Pablo Iglesias va sortir a dir el que és evident.

En essència: que si Podem va per lliure, llavors haurà de torpedinar el Govern. En cas contrari, no hi hauria hagut cap diferència a quedar-se dins de Sumar. L'objectiu és l'habitual dins l'imaginari progressista: reivindicar-se com l'esquerra de veritat, l'autèntica.

No és fàcil vendre la idea de la puresa

Ara mateix, ningú no treu Podemos del quadre d'haver votat juntament amb PP i VOX. Això ho estan aprofitant des de Sumar, els seus altaveus mediàtics i, ara també, des dels Comuns. La diputada Aina Vidal ha publicat aquest missatge, idèntic al fons i en la forma a tots els altres:

I això, en resum, és en què consistirà la guerra a “l'esquerra a l'esquerra del PSOE”. L'estratègia comunicativa de Podemos passa per justificar que hi voten en contra perquè les mesures no és que no siguin socials, és que no són prou socials. Una cosa difícil de vendre i que posa en safata la resposta a Sumar: voteu el mateix que la dreta.

Per altra banda, la guerra té diversos fronts. L'últim, el de Galícia, on Pablo Iglesias va demanar expressament el vot per al BNG per tal d'enfonsar Sumar. Sigui com sigui, aquesta tàctica es mostrarà encertada o no d'aquí a una mica, amb les eleccions europees del juny vinent.