De Quebec a Ginebra: el processisme exhibeix el seu declivi vuit anys després de l’1-O

Aquesta setmana l'independentisme ha commemorat el vuitè aniversari del referèndum de l'1-O. Els partits han reivindicat el llegat d'aquell referèndum, que rememoren com un èxit de la mobilització popular. Però són precisament aquests partits i els seus líders els principals assenyalats per la gent com a culpables del fracàs del Procés.

El mateix passa amb les entitats. Organitzacions com l'ANC i Òmnium Cultural, que van ser punta de llança de la mobilització popular, avui són la encarnació del declivi del processisme. Aquesta setmana, partits i entitats s'han entestat a exhibir aquest declivi.

De Quebec a Ginebra

Una delegació d'ERC encapçalada per l'eurodiputada Diana Riba ha visitat el Quebec per donar suport al moviment separatista del territori canadenc. Allà han establert "contactes" amb "entitats de la societat civil sobiranista", i han "estrenyat llaços" amb els partits independentistes. "Hem debatut sobre reptes compartits com l'habitatge o el dret a l'autodeterminació", han explicat.

Per cert, que acompanyant Diana Riba hi havia el diputat Adrià Guevara, present també a la famosa manifestació LGTBI a Budapest. Sens dubte un dels dirigents que millor s'està aprofitant del càrrec polític per viatjar a costa del contribuent.

Com era d'esperar, han rebut l'odi dels internautes catalogant-los de "vividors", "traïdors" i "mentiders". Els acusen a més de continuar amb una estratègia de reconeixement internacional totalment inòcua i que no porta enlloc.

El mateix li passa al Consell de la República, entitat fundada per Carles Puigdemont que avui és la viva imatge de la irrellevància. El seu president Jordi Domingo ha visitat l'ONU a Ginebra per denunciar "les vulneracions sistemàtiques que pateix el poble català". En la seva intervenció va parlar de greuges com l'amnistia, l'espionatge, el lawfare i "l'exili".

La realitat és que la seva intervenció a l'ONU ha tingut un impacte nul, més enllà de l'animadversió generada en el propi independentisme. No cal més que entrar a X per veure els comentaris que li dediquen. Comentaris com "tenen una barra que se la trepitgen", o "el vostre és anar perdent el temps per justificar vés a saber què".

Consignes i manifestos buits

L'ANC és una altra de les entitats que perd prestigi i afiliats a marxes forçades. El seu procés de descomposició s'ha accelerat amb l'arribada a la presidència de Lluís Llach. L'entitat processista ha volgut commemorar l'aniversari de l'1-O amb un manifest buit de contingut que apel·la a continuar la lluita.

En el seu comunicat, l'ANC promet "exercir de contrapoder organitzat" per "arrossegar les institucions cap a la voluntat del poble". En els comentaris, la gent els demana que "deixin de fer el ridícul", i reconeguin que ells van ser part de "la gran traïció".

El mateix passa amb Junts, que ha compartit una declaració en què reivindiquen la "vigència" de l'1-O. A més, refermen el seu compromís per aconseguir la independència de Catalunya. "Treballarem per refer la unitat independentista i recuperar la majoria als carrers i a les institucions", afirmen en el comunicat.

Junts també ha rebut una allau de crítiques a X. Els recorden que estan donant suport al govern del PSOE i que són còmplices de la traïció. Si alguna cosa comparteixen ERC, Junts, l'ANC i el Consell de la República és la pèrdua de credibilitat entre l'independentisme.