VÍDEO: La CUP crema una bandera espanyola i les xarxes se'n mofen

El processisme no només va ser un projecte polític amb un objectiu molt concret: la independència. També va ser un ambient social, gairebé cultural, de marcat accent català. Una barreja entre il·lusió ciutadana, ingenuïtat i conflicte sense arribar fins al final.

Això és el que explica que el procés també produís esdeveniments de caràcter social amb els seus propis codis interns. Són, per exemple, les manifestacions de l'ANC, agafar-se les mans per fer una línia de dalt a baix de Catalunya, botifarrades per la República, etc.

En tota aquesta opereta, els sectors més radicals - tot el radical que pot ser un processista - eren els de la CUP i els seus satèl·lits. Entre les seves accions habituals hi havia la de cremar banderes espanyoles. Adquirien visibilitat, generaven polèmica i encenien els ànims del sector contrari.

Però Catalunya ha canviat força. Després d'una dècada de procés, l'electorat català està molt desenganyat i ja no respon amb la mateixa il·lusió a les convocatòries processistes. Allà hi ha, per exemple, els últims fracassos de l'ANC o els espectacles de Puigdemont, que ja no congreguen grans masses.

Però, tret d'ERC, l'esquerra woke catalana no sembla assumir la nova realitat política. Almenys la CUP, que insisteix a la pirotècnia processista. Ara han tornat a cremar una bandera espanyola.

Molts acudits

A Cardedeu, a la Plaça del Polvorí, de nom molt adequat al cas, el col·lectiu Endavant Vallès Oriental va cremar una bandera d'Espanya. Els mateixos autors van compartir el vídeo en xarxes socials.

En ell s'hi veu els activistes amb la cara encaputxada mentre intenten cremar la bandera. En un moment donat, es llegeix una frase que assenyala que “la bandera espanyola és un símbol sobre el poble treballador català”:

El vídeo s'ha fet viral i això ha fet que s'ompli de comentaris. Alguns es pregunten si això pot ser un delicte d'odi.

Però la veritat és que la conya i els acudits han estat majoritaris. “Quin frikazos”, “És fotut viure en un món imaginari del qual mai podràs sortir”, “Va que no corren els passerells aquests”, “Sou tan revolucionaris...”, "Wow, malotes...".

Va ser David Madí, mà dreta d'Artur Mas, qui va definir la CUP com "una secta política encallada a mig camí entre una versió cutre del comunisme i un club de cànnabis".