Un mitjà indepe diu que 'no tots els habitants de Catalunya són catalans'

No hi ha dubte que darrerament l'independentisme radical s'ha vingut amunt, i ja treuen a la llum sense complexes el seu ideari més excloent. Un bon exemple és el director de Vilaweb, Vicent Partal. Durant una tertúlia al seu propi mitjà, va assegurar que “no tots els habitants de Catalunya són catalans”.

Aquesta idea, sempre present a l'inconscient independentista però fins fa poc tabú, ara és expressada sense cap mena de complexe. El concepte és simple, i el desenvolupa el mateix Partal: “No tots els habitants de la comunitat autònoma de Catalunya són catalans perquè hi ha qui no forma part de la minoria catalana, no en volen formar part”.

Ell mateix reconeix que aquest ha estat un dels principals tabús “que el nacionalisme català no ha volgut afrontar mai”. Per a l'independentisme radical ser català no és una mera realitat administrativa. Això ha generat un intens debat que semblava superat a Catalunya.

Ser català segons el 'partalisme'

La frase va generar una reacció per part de sectors que assenyalen el perill d'aquest tipus de missatges. És el cas del diputat d'ERC al Parlament, Ruben Wagensberg, que va carregar contra Vicent Partal, però també contra els seus tertulians. “Ningú no el talla mentre va articulant un discurs tan ridícul com innecessari i perillós”.

L'entorn de Vilaweb ha reaccionat amb la publicació d'un article de Pere Antoni Pons a Octuvre, la plataforma que dirigeix Albano Dante Fachín. El text desenvolupa amb més precisió el nucli de la idea. "Ser català", diu l'autor, "comporta unes determinades eleccions lingüístiques, culturals, de memòria i d'imaginari".

“Negar-ho”, segueix”, "és simplement fer el joc a aquells que voldrien una catalanitat diluïda, subalterna, cada cop més insignificant, marginal i minoritària”. Per ell, “reduir la catalanitat a una qüestió merament administrativa redueix la identitat al no-res”. Perquè, en les pròpies paraules, això implicaria “que el reaccionari castellanista, monolingüe militant, que presideix Societat Civil Catalana, o l'expatriat ric i crescut que menysprea la cultura autòctona, són tan catalans com el català arrelat o el nouvingut que ha après català”.

Una minoria elegida i perseguida

Aquesta deriva identitària trenca amb l'esperit integrador que durant anys van cultivar sectors amplis del nacionalisme català i l'independentisme. Aquests van instal·lar la idea que és català qui viu i treballa a Catalunya. I això va ser precisament el que va permetre convertir aquests projectes en majoritaris.

Però el procés ha dinamitat aquest consens fent aflorar una pulsió identitària que converteix els catalans en una minoria escollida. La declaració de Vicent Partal ve precisament a col·lació del concepte de minoria perseguida que va plantejar Carles Puigdemont en el marc de les negociacions amb el PSOE. I que cada cop va reduint més l'espai del que es considera ser català.

En el fons queda la sensació que el nacionalisme identitari i el procés han dividit i fracturat una societat que abans era exemple de convivència. Ho ha fet, per exemple, recuperant debats com aquests que semblaven superats. I sembla que això és només principi.