Pere Aragonès, segon plat

Pere Aragonès i Pedro Sánchez han segellat aquestes darreres hores un acord per a la futura llei d'amnistia que aplana el camí a la investidura. En la seva competència amb Junts, ERC s'havia esforçat a marcar un perfil dur a les negociacions. Però un cop conegut el sí de Puigdemont, els republicans també han cedit.

El PSOE i ERC han emès un comunicat conjunt per anunciar el pacte. Els socialistes anunciaran durant aquesta setmana nous acords amb els seus socis. La intenció és investir Pedro Sánchez la setmana que ve, probablement dimecres 8 de novembre.

Tot i la gesticulació d'ERC, és clar que el que ha desencallat la legislatura ha estat l'acord entre el PSOE i Carles Puigdemont. ERC deixa de ser el soci preferencial de Pedro Sánchez, el govern del qual dependrà ara dels designis de Waterloo. I això deixa en mal lloc Pere Aragonès en la seva lluita particular per l'hegemonia de l'independentisme a Catalunya.

ERC cola el Tsunami a l'amnistia

Esquerra ha anunciat un acord amb el PSOE sobre la llei d'amnistia per avançar al pacte final d'investidura. Els republicans han aconseguit colar a l'amnistia els investigats per causes relacionades amb Tsunami Democràtic i els CDR. L'anunci arriba hores després que el Govern reclamés la inclusió de “tots els represaliats” a la mesura de gràcia.

L'acord entre ERC i PSOE ha estat possible després d'una breu trucada de telèfon entre Pere Aragonès i Pedro Sánchez. El president ha exigit com a condició que la llei d'amnistia no esmenti el caràcter delictiu del referèndum de l'1-O. Tant Aragonès com Pedro Sánchez han mostrat una “voluntat de desbloquejar” la legislatura.

Socialistes i republicans han arribat a l'acord de matinada i sense cops. Cosa que contrasta amb la solemnitat de la reunió que va tenir lloc aquest dilluns a Brussel·les entre el número tres del PSOE, Santos Cerdán, i la cúpula de Junts encapçalada per Carles Puigdemont. Pere Aragonès sembla quedar així com el segon plat de Pedro Sánchez.

La irrellevància d'Esquerra

El pitjor per a ERC és la sensació d'irrellevància en què queda en comparació del protagonisme de Junts. Pere Aragonès no ha aconseguit fer valer la seva posició institucional de president de la Generalitat per situar-se al capdavant de les negociacions. I els republicans han anat sempre a rebuf de Waterloo, tant a la imatge com al relat.

L'última demostració que Aragonès ha perdut la batalla, és que dilluns el PSOE es va referir a Carles Puigdemont com a president. La imminència de l'amnistia ha provocat l'eufòria a Junts. El cop d'efecte de la tornada de Puigdemont a Catalunya i el declivi de Pere Aragonès aclareixen el camí dels postconvergents cap a la Generalitat.

Si res no canvia, les eleccions catalanes seran el 2025. L'única carta que ara li queda a Pere Aragonès és arrencar al PSOE compromisos en matèria fiscal i de traspàs de Rodalies i que es facin efectius abans de la cita electoral. Cosa que maquillaria almenys la irrellevància d'ERC tant a Madrid com a Catalunya.