Veïns de Sant Antoni, a Barcelona, llancen una nova plataforma per combatre la degradació del barri

El barri de Sant Antoni, al districte central de Ciutat Vella, és ara mateix una de les zones més castigades per la delinqüència, l’incivisme i la brutícia. Els veïns fa mesos que es queixen de la ràpida degradació que ha experimentat el lloc. En pocs anys ha passat de ser un barri familiar i símbol de Barcelona a un focus d’inseguretat on cada cop és més difícil viure.

Molts coincideixen a assenyalar les obres de reforma de la ronda com a origen del problema. El barri s’ha omplert de delinqüents, drogodependents i venedors ambulants que ocupen l’espai públic. Les superilles, artefacte colauista pensat per donar més espai a les famílies i als veïns, han acabat sent preses per delinqüents i drogodependents.

Els veïns, tips d’aquesta situació i de l’abandonament del govern de Jaume Collboni, han llançat la seva pròpia plataforma. Es tracta de l’Associació Veïnal Cor de Sant Antoni, que vol “representar els interessos del veïnat i contribuir a millorar la qualitat de vida” al barri. L’entitat, liderada per Enric Bernaus, està formada per comerciants i veïns fortament arrelats.

 

Bernaus afirma que el projecte neix de la preocupació per la seguretat i la degradació de l’espai públic al barri històric. I que la seva intenció és “enfortir el teixit veïnal i promoure un entorn segur i de bona convivència”.

Fracàs del pla de rehabilitació de l’ajuntament

La degradació del barri de Sant Antoni s’ha accelerat durant l’actual govern que capitaneja Jaume Collboni (PSC). Davant les reiterades queixes dels veïns, l’ajuntament va anunciar un pla de xoc per reforçar la seguretat i la neteja. Un pla que incloïa més policia, més neteja i l’actuació dels serveis socials, posant especial atenció a la Ronda de Sant Antoni i la superilla.

Però les setmanes han anat passant i els veïns no han notat cap millora. Passa el mateix que en altres barris del centre com el Raval, el Gòtic o la Barceloneta, on la degradació és ja tan avançada que qualsevol pla de xoc acaba sent insuficient.

Davant la manca de compromís de les institucions, els veïns decideixen autoorganitzar-se per defensar el seu barri. En l’actual crisi d’inseguretat i incivisme a Catalunya, cada cop és més freqüent veure iniciatives d’autoorganització ciutadana davant l’abandonament institucional. És el cas de les patrulles urbanes, que a més són estigmatitzades pels mateixos causants de la inseguretat.

Pla de xoc dels veïns

Davant el fracàs del pla de xoc de l’ajuntament, els veïns plantegen el seu propi pla de xoc que inclou almenys sis prioritats: aconseguir representació institucional davant l’ajuntament, millorar l’espai urbà, fomentar la convivència, promoure la integració, fer un seguiment del desenvolupament urbanístic i social, i impulsar la participació ciutadana.

La principal prioritat de l’associació és promoure actuacions vinculades a la neteja, la seguretat, la il·luminació i la gestió dels serveis socials. Aquests han d’atendre les persones sense llar i els drogodependents que ocupen la via pública generant inseguretat.

Tot i que no només es tracta de la seguretat, sinó també de retornar al barri la seva vitalitat i per això proposen un pla de reactivació de la vida social amb activitats culturals i comunitàries. Volen també que el projecte sigui inclusiu, no excloent, i per això volen promoure la integració alhora que sumar-hi tants veïns com millor. És un primer pas per resoldre una situació enquistada en un barri simbòlic.