Europa Press El Govern Illa augmenta les subvencions als mitjans: la premsa escrita en decadència, la més beneficiada
Sense els diners públics, la premsa tradicional fa temps que seria un record, i això ho explica tot
El Govern de Salvador Illa ha fet un gir significatiu en la seva política d’ajuts als mitjans de comunicació. Enguany, la Generalitat ha elevat un 36% les subvencions estructurals destinades a la premsa escrita en català o aranès. En total, destinarà 5,57 milions d’euros a unes dues-centes publicacions impreses, malgrat que el consum de paper cau any rere any i ja se situa en un 12,5% de penetració a Espanya.
El moviment no és casual. De manera implícita, el Govern admet que trasllada les subvencions per projectes cap a les subvencions estructurals. El motiu sempre ha estat obvi: els ajuts per projectes s’havien convertit en un instrument discrecional, difícil de justificar i molt exposat a la compra de voluntats.
El canvi busca una certa objectivitat basant-se en criteris com plantilla, difusió o visites. Però no elimina el problema de fons. Perquè qui més hi surt guanyant no són els mitjans que creixen, sinó els que retrocedeixen o agonitzen al mercat. És a dir, la premsa de paper.
Sede del Grup Godó a Barcelona | Europa Press
La premsa en paper, la gran rescatada
La llista de beneficiats reflecteix aquesta tendència. La Vanguardia encapçala els ajuts amb 726.774 euros, un increment del 54% respecte de l’any passat. La segueix El Punt Avui, amb 457.500 euros, també un 47% més. En tercer lloc hi ha el Diari Ara, que rebrà 422.089 euros, xifra que representa igualment un augment del 47%.
El contrast amb la realitat del sector és evident per la simple raó que les vendes s’ensorren. Alguns diaris amb prou feines superen uns pocs milers d’exemplars. El Diari Ara, per exemple, ven uns 9.300 exemplars diaris, però rebrà més de 400.000 euros en ajuts. El cas d’Hermes Comunicacions, editora d’El Punt Avui i L’Esportiu, n’és un altre exemple. L’empresa rebrà un volum de recursos molt elevat per a dos diaris amb una audiència real mínima.
I és que, en la pràctica, la Generalitat està sostenint econòmicament un sector que, sense subvencions, afrontaria nous ERO o fins i tot tancaments. És a dir, un sector ruïnós i que depèn íntegrament del poder polític. Això permet entendre un fet tan bàsic com que la premsa és l’altra cara del poder polític.
El comte de Godó torna a posar-se el sac | Europa Press
Els digitals, les ràdios i les televisions queden molt enrere
Els ajuts no es limiten a la premsa escrita. Els mitjans digitals rebran fins a 3,3 milions, un augment respecte dels 2,9 milions de l’any passat. Les ràdios obtindran 1,2 milions, davant dels 728.000 euros del 2024, i les televisions superen lleugerament el milió, també per sobre de l’exercici anterior.
Tot i així, la diferència és enorme: els mitjans impresos capten gairebé el doble que tot el sector digital junt. Això, malgrat que les audiències reals s’han desplaçat massivament cap a internet i les xarxes.
Més notícies: