Imatge d´un cartell de Zona de Baixes Emissions i de fons una carretera amb diversos cotxes passant a alta velocitat
POLÍTICA

Veïns de tot Catalunya s'organitzen per plantar cara a les Zones de Baixes Emissions

L'aplicació de les ZBE és, fins ara, un desastre: imposicions, disparitat de criteris i oposició social

El que va començar com un ressentiment general s'ha convertit en un moviment ciutadà amb ramificacions per tot Catalunya. En ciutats com Reus, Manresa o Girona, centenars de veïns han començat a organitzar-se per plantar cara a les Zones de Baixes Emissions (ZBE). Són molts els que consideren que és una mesura desproporcionada i mal planificada.

El cas més paradigmàtic és el de Reus. En aquesta ciutat, l'Ajuntament ha dissenyat una ZBE que ocuparia fins al 66% del terme urbà, molt per sobre del 3,4% previst en municipis com Badalona. Això ha provocat una mobilització inèdita. Un col·lectiu de més de 400 persones ha començat a empaperar la ciutat, organitzar pancartes i preparar dues denúncies legals amb advocats diferents.

El seu argument és clar: Reus no presenta nivells de contaminació que justifiquin un perímetre tan ampli. De fet, els valors actuals oscil·len entre els 14 i els 17 micrograms per metre cúbic de NO₂, molt per sota del llindar de 40 fixat per l'OMS. Plataformes locals ja han anunciat denúncies judicials, accions veïnals i campanyes de difusió contra una imposició injustificada que castiga les classes mitjanes i treballadores.

Un model desigual i amb revessos judicials

La protesta de Reus s'emmarca en un context més ampli; cada cop són més els ciutadans que qüestionen la manera com s'estan implantant les ZBE a Espanya. I, de moment, les decisions judicials els donen la raó de ple.

Les organitzacions agràries Asaja, COAG, UPA i les organitzacions de comercialització Coexphal i Ecohal convoquen una concentració de camions i vehicles agrícoles a Almeria. A l'esplanada del Port d'Almeria.

En l'últim any, diversos tribunals han anul·lat les ordenances municipals de grans ciutats com Madrid, Barcelona, Cornellà o Esplugues. Sobre això, cal destacar una situació cridanera, i és que són els tribunals els que donen veu als arguments i raons dels ciutadans. Així, per exemple, els jutges al·leguen a les seves sentències coses tan bàsiques com la manca de previsió econòmica, impacte negatiu sobre col·lectius vulnerables i absència de diàleg sectorial.

L'Associació d'Automobilistes Europeus (AEA) ha recomanat recórrer totes les multes rebudes per circular en zones restringides, advertint que moltes d'elles podrien anul·lar-se per via judicial. El cas de Madrid és molt clar. En menys de tres anys es van imposar 2,5 milions de sancions per valor de gairebé 500 milions d'euros. Moltes d'aquestes multes podrien ser revocades si el Tribunal Suprem ratifica la nul·litat de l'ordenança.

Primer pla de l'alcalde de Madrid José Luis Martínez Alemida amb un camp de futbol de fons

Més ciutats, més dubtes

El problema, però, no és només jurídic. Com ja van assenyalar alguns grups ecologistes el 2021, el disseny legal de les ZBE ha estat deficient des del seu origen. L'absència d'una llei orgànica que unifiqui criteris ha deixat als ajuntaments un marge excessiu, generant una disparitat de models. Hi ha ciutats que ja multen, d'altres que tornen els diners i d'altres que encara ni tan sols han activat les seves ZBE, tot i superar els 50.000 habitants.

A Reus, per exemple, les càmeres de control començaran a funcionar al setembre, però les multes només s'activaran a finals d'any, primer per als no empadronats i després per a tothom. La incertesa legal, la manca d'alternatives de mobilitat i el caràcter impositiu de la mesura alimenten el descontentament. Mentrestant, els veïns segueixen organitzant-se, convençuts que la lluita contra la contaminació no pot fer-se a costa de la mobilitat i la butxaca de les famílies.

➡️ Política

Més notícies: