La Unió Europea adverteix que Espanya rep 'un nivell desproporcionat' d'immigrants

La Comissió Europea ha inclòs Espanya entre els països que suporten una pressió migratòria “desproporcionada”. Per tant, podrà acollir-se al nou mecanisme de solidaritat previst en el Pacte Europeu de Migració i Asil. L’informe presentat a Brussel·les identifica Espanya, Itàlia, Grècia i Xipre com els Estats més afectats.

L’Executiu europeu assenyala que Espanya afronta un flux d’arribades molt elevat a causa de les operacions de rescat i al creixement de la ruta atlàntica. Segons Brussel·les, el volum actual d’entrades “no és sostenible” i requereix un repartiment equitatiu entre els socis. La mesura s’emmarca en el nou Pacte Migratori, que preveu traslladar almenys 30.000 migrants a l’any entre països de la UE.

En cas que un Estat es negui a acollir les persones reassignades, podrà compensar el seu rebuig amb una aportació econòmica de 20.000 euros per cada trasllat no efectuat. Aquesta “solidaritat flexible”, com la defineix la Comissió, permetrà també substituir l’acollida directa per contribucions financeres o per suport logístic. L’objectiu, segons el comissari d’Interior i Migració, Markus Brunner, és “equilibrar la solidaritat amb la responsabilitat”.

Espanya, en el grup de més pressió migratòria

L’informe comunitari reflecteix que Espanya i Grècia han estat els països que més han incrementat les arribades irregulars durant l’últim any. Només entre juliol de 2024 i juny de 2025, la ruta canària va registrar més de 40.000 entrades. La situació, a més, coincideix amb un augment dels rescats a l’Estret i al mar d’Alborán, on les operacions humanitàries s’han multiplicat.

La Comissió adverteix que el sistema espanyol d’acollida es troba al límit, especialment a les illes i als centres de primera atenció. Per aquest motiu, el nou mecanisme permetrà sol·licitar el trasllat d’una part dels migrants cap a altres Estats. Tanmateix, el procés no serà automàtic: cada país haurà de presentar primer un pla de contribució i complir les normes de registre d’entrades.

Espanya figura així en el grup d’Estats “elegibles” per beneficiar-se del mecanisme, tot i que la decisió final sobre les quotes dependrà del Consell Europeu. Fins aleshores, el Govern espanyol podrà preparar la seva estratègia d’aplicació i definir si optarà per la via de la reubicació o per les compensacions financeres. En qualsevol cas, l’informe reconeix explícitament que Espanya “rep un nivell d’arribades desproporcionat respecte a la seva capacitat”.

Un equilibri fràgil entre solidaritat i control

Brussel·les ha volgut subratllar que la pressió migratòria no es limita al Mediterrani, sinó que afecta gairebé tots els fronts de la Unió. En total, una dotzena de països es troben en “risc de tensió” per la saturació dels seus sistemes d’asil. Aquests Estats tindran prioritat per accedir als fons europeus de suport, però no seran considerats de “gran pressió” com Espanya o Itàlia.

Durant la presentació de l’informe, el comissari Brunner va reconèixer que el sistema “no és perfecte”. Va subratllar a més que el nou pacte ha de servir per “reconstruir el control sobre les fronteres exteriors” i reduir els conflictes polítics. Segons el document, la Unió vol evitar una repetició de la crisi de 2015 i garantir una resposta comuna davant els fluxos irregulars.

L’informe també aborda altres factors que agreugen la pressió migratòria, com els més de quatre milions d’ucraïnesos acollits a Europa. Tot i així, Brussel·les assenyala que les arribades il·legals al conjunt de la UE han caigut un 35% l’últim any. Espanya, però, continua sent una excepció. La porta sud d’Europa que rep cada mes milers de persones en condicions extremes, mentre la solidaritat europea continua sent més teòrica que real.