Deriva ideològica, manipulació i sobrecost: la crisi de la BBC que té els seus ecos a TV3

La crisi oberta a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de Catalunya (CCMA) no és un cas aïllat. L'escàndol que ha esclatat a la BBC, i que ha comportat la dimissió de dos directors generals, posa en evidència la crisi generalitzada dels mitjans públics. El motiu és el biaix ideològic i el control informatiu per part dels governs, a més del seu sobrecost.

La ciutadania està farta de pagar cada cop més per uns mitjans de comunicació públics cada cop més sectaris i de menys qualitat. Mitjans en els quals el deure de la pluralitat i la neutralitat ha estat substituït per la censura i la manipulació al servei del poder.

L'origen de la polèmica a la BBC és la manipulació d'un discurs de Donald Trump per traslladar una idea equivocada d'ell. Els responsables de la cadena van eludir algunes frases i en van treure d'altres de context per fer creure que Trump cridava a la violència als Estats Units. Després de l'amenaça de Trump d'emprendre accions legals, la cadena ha admès l'error i han dimitit la directora general de Notícies (Deborah Turness) i el director general de la corporació (Tim Davie).

A Catalunya no dimiteix ningú, com és costum, però els responsables de la Corporació, de TV3 i de Catalunya Ràdio, també estan en el punt de mira. I els motius són els mateixos: el cost milionari de mantenir uns mitjans públics que censuren opcions polítiques i manipulen conscientment per beneficiar l'establishment en dificultats.

La BBC i TV3, realitats paral·leles

Després de l'escàndol de la BBC amb Donald Trump, hi ha qui s'ha recordat del recent editorial de Ricard Ustrell a Catalunya Ràdio traient de context les frases de Sílvia Orriols al Parlament. En el seu cas no es va tallar, i va anomenar directament racista i feixista la diputada d'Aliança Catalana. A diferència de la televisió britànica, aquí ningú ha demanat disculpes, i molt menys dimitir. 

Al contrari, la directora general de la Corporació, Rosa Romà, va utilitzar el prime time del dissabte a TV3 per justificar-se i defensar la seva posició. La seva aparició respon a les crítiques per les seves decisions i a la pèrdua de majoria al consell de govern per la retirada del suport de Junts.

Tot i que la BBC ha reconegut l'error amb el documental sobre Trump, també ha negat que el canal tingui un biaix institucional. Però les acusacions no venen només dels espectadors, sinó també d'una part de la plantilla que qüestiona la imparcialitat en temes com el conflicte a Pròxim Orient. El biaix pro-Hamàs torna a traçar una realitat paral·lela entre la BBC i TV3.

A TV3, el biaix s'evidencia amb l'orientació propalestina i la demonització de líders com Trump o Milei -en contrast amb la connivència amb Maduro o els líders islàmics. Però també es veu en la sobrerepresentació de temes com l'habitatge, la immigració i l'extrema dreta, sempre amb una mateixa orientació. Els últims informes també assenyalen un repartiment desproporcionat dels espais per als partits polítics: Vox i Aliança Catalana, gairebé no hi apareixen.

Ideologia per un tub a preu d'or

Mitjans públics com la BBC i TVE o TV3 s'han convertit en màquines ideològiques al servei de l'establishment per frenar el seu enfonsament. Els espectadors no només estan condemnats a empassar-se aquesta sobredosi d'ideologia, sinó que a més ho fan a preu d'or. 

En el cas de la BBC, el preu és desorbitat. La televisió pública britànica es finança amb un impost individual de 200 euros anuals per cada ciutadà. L'escàndol ha servit precisament per abordar el tema del sobrecost, i el Govern britànic ha iniciat negociacions per redefinir l'impost ciutadà pel manteniment dels mitjans públics. 

A TV3 l'augment del sectarisme ideològic i la pèrdua de qualitat ha estat proporcional a l'increment del cost del servei. El Govern de Pere Aragonès va ser el primer a apujar substancialment el pressupost, i el PSC ha seguit en aquesta línia. El 2024 el pressupost total per a la Corporació va ser d'aproximadament 373,5 milions d'euros.

A Catalunya el debat dels mitjans de comunicació públics inclou també la pèrdua de qualitat dels continguts i el tema de la llengua. Això ha derivat en una pèrdua alarmant d'espectadors i de prestigi per a un canal que sempre va ser símbol de Catalunya.