El darrer revés judicial confirma el fracàs estratègic de Carles Puigdemont
Set anys després, l'estratègia de l'exili només ha conduït al declivi del seu projecte
El front internacional va ser des del primer moment la gran carta del projecte processista en el seu avanç il·lusori cap a la independència. Un cop certificat el seu fracàs, Puigdemont va emprendre a l'exili l'estratègia judicial per derrotar Espanya a les institucions europees. Això, que de tant en tant ha donat algun rèdit al grup de Waterloo, ha acabat sent un fracàs autèntic.
Les últimes derrotes judicials ja havien deixat molt tocat Carles Puigdemont, el crèdit del qual es va començar a esgotar fins i tot entre els seus. Encara ressonen les paraules de Clara Ponsatí el 5 de juliol del 2023, quan la justícia europea els va retirar la immunitat parlamentària.
“L'especulació recurrent que les sentències europees portarien a la tornada del president Puigdemont, no ha obert el camí cap a la victòria”, va dir en aquella ocasió. I va afegir que “aquest constant escórrer l'embalum s'ha d'acabar, els catalans ens mereixem una altra política”.
Des d'aleshores han passat moltes coses, entre d'altres l'acord d'investidura de Junts amb el PSOE, la derrota de Puigdemont a les catalanes i el retorn-farsa de l'expresident amb una altra fugida inclosa. Tot això no ha fet res més que accelerar el procés de desafecció de l'independentisme cap a la figura de Puigdemont. Cosa que s'ha reflectit al cicle electoral negatiu de l'últim any, i que ha obligat el líder suprem a fer un viratge al seu partit per frenar la sagnia d'Aliança Catalana.
Un punt d'inflexió
Però la darrera derrota judicial ha deixat molt tocat Carles Puigdemont i el seu projecte. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha desestimat el recurs interposat per ell i Toni Comín contra el llavors president de l'Eurocambra, Antonio Tajani, per haver-los denegat l'acta d'eurodiputats. La decisió judicial dóna la raó a Tajani i posa en dubte la legitimitat dels dos mandataris aquests darrers anys.
No és el primer revés que s'emporta Puigdemont, però aquest cop ha resultat especialment dolorós. Comín diu que continuaran lluitant, però la sensació que traslladava divendres la cúpula de Junts era una sensació de derrota especial. Creuen que la decisió confirma el final d'etapa que fa un any va anunciar Clara Ponsatí, i consideren esgotada l'estratègia de l'exili que pretenia tornar Puigdemont a casa amb multituds.
La situació encara és més delicada de moment en què es produeix, a poques setmanes per al congrés que ha de triar la presidència de Junts. Hi ha pocs dubtes que Carles Puigdemont serà l'elegit, però el congrés també servirà per constatar el suport intern a l'expresident. I aquí és on hi poden haver sorpreses, perquè sectors cada cop més amplis del partit consideren que ha arribat el moment de fer un gir estratègic.
Recuperar el centre
És evident que hi ha un esgotament entre la base independentista cap al victimisme de Puigdemont amb les sentències judicials. Una part important del moviment sent que aquella batalla que Puigdemont va situar al seu moment com a primordial ja no és la seva. Màxim quan fa només unes setmanes Salvador Illa va ser investit per una àmplia majoria del Parlament i es disposa a governar còmodament els propers anys.
Molts senten que Salvador Illa està construint un gran espai de centre que us permetrà governar durant molts anys, mentre Puigdemont segueix enrocat amb les batalletes judicials a Europa. Davant d'això, amplis sectors proposen recuperar el centre i abandonar les vel·leïtats dels darrers anys. L'últim revés judicial dóna la raó a aquests sectors i deixa Puigdemont una mica més aïllat i més tocat.
Una altra cosa que preocupa a l'entorn de l'expresident és que una cosa és liderar el partit i una altra és liderar l'independentisme. Perquè l'eventual victòria de Puigdemont al congrés d'octubre i de Junqueras al novembre no canviarà la sensació instal·lada a l'independentisme que ha arribat el moment de renovar lideratges. En aquest sentit, el TJUE no ha fet més que confirmar el que fa temps es mastega, i és que Puigdemont és cada vegada més un projecte esgotat.
Més notícies: