Les últimes expulsions alerten d'un repunt del jihadisme a Catalunya

La setmana passada vam conèixer la recent expulsió de dos imams radicals que difonien missatges perillosos a La Jonquera i Figueres, a Catalunya.

Aquest dilluns, la Policia Nacional va fer efectiva l'ordre d'expulsió d'un marroquí amb vincles jihadistes resident a Mataró. Havia estat detingut el 2018 per formar part d'una cèl·lula de captació de combatents per a l'Estat Islàmic, però estava en llibertat des del 2022.

Es tracta d'informacions inquietants, per diverses raons. Primer, perquè Catalunya, que va ser escenari d'un brutal atemptat jihadista el 2017, porta anys liderant la implantació de l'islamisme radical a Espanya i Europa. En segon lloc, perquè des de l'esclat de la guerra a Gaza s'ha amplificat l'amenaça jihadista a occidental.

En tercer lloc, per la cadena d'atemptats que han tingut lloc en països com França, Alemanya, Bèlgica i Àustria. A tot això s'hi suma un augment de la propaganda jihadista, amb crides a matar infidels, i la radicalització als centres de culte.

El 30% dels jihadistes a Espanya estan a Catalunya

Una vegada més, Catalunya es troba a l'epicentre de l'amenaça jihadista global. El 2024, 13 de les 49 operacions antijihadistes efectuades a Espanya van tenir lloc a Catalunya. És a dir, al voltant del 25%.

Una dada preocupant, si tenim en compte que el 30% dels jihadistes en sòl espanyol des del 2015 estan a Catalunya. Són dades de l'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme i el Centre Memorial de les Víctimes sobre el Terrorisme.

Entre 2015 i 2022 hi va haver 429 detinguts per jihadisme a Espanya, dels quals 124, un 28,9%, a Catalunya. A més, hi ha una gran distància amb la segona del rànquing, Madrid, on es va detenir 73 jihadistes (un 17%). La tercera va ser València amb 37 detinguts, un 8%.

Hi ha altres dades que preocupen, com la gran concentració de mesquites salafistes on es professen els missatges radicals. Es calcula que més del 80% de les mesquites salafistes a Espanya es troben a Catalunya. Els salafistes controlen una de cada tres mesquites a Catalunya, i exerceixen com a pol de radicalització de la comunitat musulmana.

A això cal sumar la permissivitat de les autoritats catalanes i la densa concentració de població musulmana a Catalunya. Un 26% dels marroquins que viuen a Espanya resideixen a Catalunya. Ho fan en comunitats tancades, que abonen el terreny per a la ràpida radicalització, sobretot dels més joves.

Preocupa la manca de control

Enmig d'aquest polvorí destaca la impecable tasca de la policia, que en l'últim any ha aconseguit avortar més d'una desena d'amenaces. Un èxit conjunt dels serveis d'intel·ligència i els diferents operatius que actuen sobre el terreny.

Espanya va augmentar l'alerta antiterrorista al nivell 4 reforçat sobre 5 després de detectar-se un augment de l'activitat al desembre de 2023. Això ha permès reforçar la tasca policial en matèria antiterrorista i desarticular diverses amenaces tant a Espanya com a Catalunya. Però això no basta per combatre contra un enemic cada vegada més perillós.

En contrast amb la bona feina de la policia, preocupa la sensació de manca de control per la poca implicació dels responsables polítics.

Especialment a Catalunya, on continua havent-hi por a emprar la mà dura per no caure en la criminalització de certs col·lectius. Va ser a Catalunya on ERC, Junts, CUP i Comuns es van oposar a l'expulsió d'un imam radical, acusant l'Estat espanyol de repressió política i islamofòbia.

El cas del jihadista que acaben d'expulsar a Mataró il·lustra perfectament la manca de control. La policia seguia els seus passos des que quedà en llibertat el 2022. I encara que hi havia un clar risc de reincidència, i que pesava sobre ell un expedient sancionador, fins ara no s'ha fet efectiva l'expulsió.

Si no es tracta d'un cas aïllat i hi ha més sospitosos en llibertat, sense fer-se efectiva l'ordre d'expulsió, la preocupació és evident. Els recents atemptats a França i Alemanya van ser perpetrats per sol·licitants d'asil pendents que s'executés la seva expulsió. Les pròpies autoritats van reconèixer errors en el protocol, i ningú descarta que pugui passar el mateix a Catalunya.