La ministra de Sanitat, Mónica García, durant una roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres, el 14 de maig del 2024, a Madrid (Espanya)
POLÍTICA

L'última ocurrència del Gobierno: menys medicaments i més 'afiliar-se a un sindicat'

Parlen de la 'prescripció social' com una alternativa als psicofàrmacs i als problemes de salut mental

Espanya té un problema creixent amb la salut mental. Les dades mostren que cada vegada hi ha més índexs de malalties mentals com la depressió o l'ansietat. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ja ha advertit que la depressió és i serà la primera causa de baixa laboral.

Això fa que les autoritats sanitàries facin plans específics per a la salut mental. A Espanya, se n'encarrega la Comissió de Salut Mental, dependent del Ministeri de Sanitat i de Mónica García (Sumar). La responsable d'aquesta comissió, Belén González, metge psiquiatre, va comparèixer aquest dijous davant la Comissió de Sanitat del Congrés dels Diputats i algunes de les seves propostes han cridat força l'atenció.

Fàrmacs, problemes socials i llistes d'espera

El nucli de les seves propostes consisteix a reduir l'ús de fàrmacs, cosa que es coneix com a “deprescripció”. El que és rellevant és que, alhora que es reduirà l'ús de psicofàrmacs, s'impulsarà la “prescripció social com a alternativa”. I és aquí on entren algunes propostes curioses.

"Es tracta de poder prescriure, per exemple, grups d'esport en lloc de rubifèn, associacions feministes en lloc de sertralina, o un sindicat en lloc de lorazepam", va explicar Belén González. "Està recomanada per l'Organització Mundial de la Salut, i la intenció del ministeri és fer que sigui més freqüent i més eficaç, coordinant amb els agents socials, els serveis socials, els barris i els ajuntaments perquè es dugui a terme.

També fa responsable de la “medicalització dels problemes socials” de les llargues llistes d'espera. Segons va explicar, donar una solució farmacològica a problemes socials redunda en una demanda més gran del sistema sanitari i, per tant, en més llistes d'espera.

De la mateixa manera, aquest pla de salut mental també contempla l'anàlisi dels efectes negatius del treball. “La feina cada vegada és més difícil, més intensa, més ràpida i més precària. I cada cop fa més mal. És una responsabilitat com a Govern que prenguem cartes en un assumpte que ja és un problema de salut pública”, va destacar la ponent.

➡️ Política

Més notícies: