L'última de la CUP: el pla dels Mossos per frenar els apunyalaments és 'racista'

La nova consellera d'Interior ha parlat amb claredat sobre el problema de la inseguretat a Catalunya. Segons va exposar la setmana passada al Parlament, el seu objectiu prioritari és “revertir la corba delinqüencial” a Catalunya. Entre els problemes més urgents hi ha el de l'augment de les armes blanques.

Segons dades policials, els quatre primers mesos del 2024 hi va haver 226 agressions que van involucrar armes blanques. En el cas de Barcelona, el cap de la policia local va assenyalar que han observat un augment del 143% en el nombre de baralles. Per tot això, la consellera Parlon ha presentat un pla de xoc que involucrarà mossos, policies locals i seguretat privada.

En línies generals, aquesta nova postura del PSC ha aconseguit un consens força ampli entre grups polítics i societat civil. L'únic actor que es desmarca és la CUP. Com és habitual en el cas de la formació anticapitalista, els cupaires consideren aquest pla de xoc com a “discriminatori, racista, classista i il·legal”.

"Racisme institucional"

En una peça del diari El Món, el periodista Quico Sallés recull la postura de la diputada de la CUP, Pilar Castillejo, l'encarregada de fer el marcatge a Parlon. En realitat, es tracta d'un fil de X que la diputada Castillejo va compartir a les seves xarxes la setmana passada.

Segons explica, un 54,1% de les identificacions de controls aleatoris "es dirigeixen a estrangers", que representen el 13,7% de la població catalana. Així mateix, també dubta de l'efectivitat dels controls aleatoris. "Segons el Ministeri de lʻInterior, més del 74% de les persones identificades no ha comès cap delicte", diu.

"El racisme institucional més bàsic i quotidià", conclou la diputada de la CUP. Segons Castillejo, aquesta mesura presentada pels Mossos “xoca amb els drets humans i les lleis vigents”:

La diputada Castillejo, en definitiva, critica que els controls d'armes blanques es puguin concentrar en determinats llocs i amb determinats grups.

També ha mostrat la preocupació per la col·laboració dels Mossos amb la Policia Nacional. El motiu és que tem que la Policia Nacional aprofiti les identificacions per aplicar la llei d'estrangeria. I és que és la policia (i els jutges i fiscals) són els únics amb competències per posar en marxa deportacions.

El patró que mostren les dades

Paral·lel a tot això, també és cert que les dades mostren un patró força clar. Per exemple, vuit de cada deu detinguts a Barcelona són estrangers. Així ho van explicar Mossos i Guàrdia Urbana el gener passat davant d'una petició del grup municipal de Vox.

D'altra banda, el mateix tinent d'alcalde de seguretat, Albert Batlle, va explicar que la “cultura de la navalla” venia importada de “tercers països”. En particular, de països d'origen hispanoamericà.

Finalment, les dades també apunten a una concentració geogràfica de la criminalitat a Barcelona. El primer semestre del 2023, dels 100.000 delictes que es van cometre a Barcelona, gairebé la meitat es van concentrar a Ciutat Vella i l'Eixample.