La darrera bala d'Alberto Núñez Feijóo

Alberto Núñez Feijóo ha estat el gran protagonista de la setmana des del punt de vista polític. Tot i conèixer el resultat de la seva investidura des del mateix moment en què va ser proposat pel rei, Feijóo s'hi ha enfrontat durant aquesta setmana i se n'ha confirmat el fracàs. Els números no enganyen i els 172 suports recollits són, per poc, insuficients per situar-lo al Palau de la Moncloa.

Alberto Núñez Feijóo, en punt mort després del fracàs de la seva investidura

La nit del 23 de juliol va deixar un resultat complex, però és clar. La victòria electoral del PP i la suma dels suports naturals no arribava als 176 escons necessaris per a un canvi de govern. Tampoc el PSOE no arriba a la majoria absoluta sumant els seus socis de la legislatura anterior: Sánchez ha de buscar el 'sí' de Junts a la seva investidura.

Davant d'aquest mapa i en vista de la impossibilitat, fins ara, d'una investidura, Felip VI va proposar Feijóo com a candidat com a líder de la candidatura més votada. Però, malgrat les cinc setmanes que van passar des del nomenament fins al debat, Alberto Núñez Feijóo va ser incapaç de reunir els suports necessaris per arribar a la Moncloa. Els 172 diputats del PP, Vox, Unió del Poble Navarro (UPN) i Coalició Canària (CC) deixen el líder popular al dic sec.

Després del seu fracàs, el més previsible és que les properes setmanes deixin Feijóo en el segon pla informatiu. El pas endavant de Pedro Sánchez i les seves negociacions —sobretot amb Junts i Puigdemont, però també amb les altres forces proclius— coparan la majoria de titulars d'aquesta tardor fins que s'aconsegueixi, o no, la revàlida del líder socialista. Això deixarà el PP i el seu president, amb l'etiqueta del fracàs a la investidura ja penjada, en una certa penombra mediàtica.

L'entorn de Feijóo, molt qüestionat després de les eleccions del juliol

Aquest punt mort pot avivar el qüestionament a Núñez Feijóo al si del Partit Popular. El resultat electoral del 23 de juliol —va guanyar clarament, però amb menys contundència de l'esperada— ja va aixecar certes veus que sembraven dubtes sobre el lideratge de l'expresident gallec. No obstant això, el nomenament com a candidat per part del rei Felip VI va contribuir a apaivagar les aigües a Gènova.

Precisament per això, el canvi d'etapa després del fracàs de la investidura pot reactivar els corrents interns i afeblir internament la figura de Feijóo. Encara que potser no es qüestioni directament la posició del president del Partit Popular, la veritat és que totes les mirades se centren en el seu cercle més immediat. Els comandaments intermedis del partit, elegits per Feijóo, controlen el dia a dia del partit i són, a més, responsables directes de la campanya electoral dels darrers comicis generals.

Una campanya durament criticada pel sector més dur del PP i també pels mitjans i opinadors escorats a la dreta mediàtica. Les principals xacres a la campanya popular la qualifiquen d'excessivament suau, i assenyalen la falta d'ambició i de contundència amb Sánchez i el PSOE. L'eslògan de l'estiu blau, el seu màxim exponent, així com el seu ideòleg Borja Sémper, han rebut dures crítiques les últimes setmanes.

Sémper és, precisament, un dels noms més qüestionats dels comandaments populars. Al desgast d'haver ideat el fracassat “estiu blau”, se suma la polèmica per haver fet servir el basc a la tribuna del Congrés i la seva condició de cara visible del PP les últimes setmanes. Significat en la facció més moderada del partit, ja ha rebut les primeres ratllades internes.

L'ala dura del PP —amb Cayetana Álvarez de Toledo com a cara visible al Congrés— no aplaudeix Sémper, la posició del qual és feble. Però no és l?única companyia dubtosa per a Feijóo. El coordinador de la campanya electoral dels populars ja va quedar molt en dubte després del 23 de juliol i, de fet, des de fa setmanes ja no compta amb la presència mediàtica que havia tingut prèviament.

Es tracta d'Elías Bendodo, l'home de Juanma Moreno –el president andalús– a la direcció nacional del PP. Com a número 3 del partit i cap de campanya, Bendodo va ser posat en qüestió amb Borja Sémper per la campanya “tova i pecaminosa d'excés de confiança” del PP, a criteri del seu sector més ferri.

Es qüestiona també Esteban González Pons, que torna a ser diputat al Congrés després d'una etapa a Brussel·les i que s'ha convertit en un destacat lloctinent d'Alberto Núñez Feijóo. A Pons se'l considera l'estrateg en cap dels populars durant la campanya i l'etapa postelectoral, i la seva aposta per intentar un acostament a Junts li està passant factura a Gènova.

Finalment, la situació tampoc acompanya Cuca Gamarra, la secretària general del partit. La seva elecció per part de Feijóo a l'assumir la presidència del PP ja no va agradar Ayuso i els seus acòlits. Gamarra era considerada afí a Casado i García Egea, els anteriors líders, defenestrats pel seu intent d'enfrontament amb la presidenta madrilenya.

Tot i portar mesos en posició de debilitat, Gamarra veia en la possible arribada del PP a Moncloa un salvavides que ara sembla impossible. En aquest context, i amb la resta del cercle de Feijóo en dubte, podria ser ferma candidata a abandonar la secretaria general els propers mesos. Amb Gamarra, Bendodo, Sémper i Pons a la corda fluixa, Feijóo té una bala per intentar salvar el seu lideratge.

Apropar-se a l'ala dura del PP, l'última bala de Feijóo per consolidar-se i arribar a Moncloa

I aquesta bala passa per un nom propi: el d? Isabel Díaz Ayuso . La relació de Feijóo amb la presidenta de la Comunitat de Madrid és bona, conscient de l'enorme pes que Ayuso té en la formació política. La presidenta madrilenya és la musa de l'ala dura del PP, amb Cayetana Álvarez de Toledo i les ombres de José María Aznar i Esperanza Aguirre com a altres noms forts.

Sobre la taula, Feijóo té un moviment que podria ser la seva darrera oportunitat al capdavant del PP. Un acostament a l'ala dura en detriment del seu equip actual: incorporar al seu cercle noms propers a Ayuso per consolidar-se, sense més qüestionaments, a la presidència del PP.

En previsió d'una possible legislatura com a cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo està obligat a fer pinya internament. És la seva única opció per mostrar-se com una alternativa forta i amb opcions d'arribar, llavors sí, a la Moncloa en els propers comicis… siguin al gener o d'aquí a uns anys.

L'última bala de Feijóo té, doncs, noms i cognoms: Isabel Díaz Ayuso. Només una aliança amb la presidenta de la Comunitat de Madrid pot mantenir el gallec amb opcions d'acabar amb la presidència de Sánchez.