TV3, el nou planter d'ERC

L'anunci de la designació del meteoròleg Tomàs Molina com a número dos d'ERC a les europees ha agafat tothom per sorpresa. Tot i això, no és res de nou en l'estratègia que els partits apliquen d'un temps ençà. Es tracta d'apostar per perfils coneguts que mobilitzen l'electorat per sobre dels programes.

En el cas d'ERC, ja ho va fer a les passades eleccions catalanes amb la inclusió a les llistes del periodista Francesc-Marc Álvaro i del jurista Joan Queralt. Però a més, hi ha una cosa que uneix els casos d'Álvaro i Queralt amb el de Tomàs Molina, i n'és la procedència de TV3. En el cas de Tomàs Molina de forma molt més clara, perquè fa 37 anys que és el meteoròleg de referència de la tele pública catalana.

Francesc-Marc Álvaro no estava en plantilla però va ser col·laborador habitual en programes de TV3 com Els Matins i 324. El mateix amb Joan Queralt, que apareixia de forma assídua als espais d'anàlisi política i d'actualitat. Aquests vincles augmenten la inquietud al voltant de la relació estreta entre la televisió pública catalana i el poder sota l'ègida d'Esquerra i el Govern de Pere Aragonès.

TV3 està al servei d'ERC?

La designació de Tomàs Molina ha provocat rebuig dins de les mateixes files d'ERC, que critiquen la manera com s'ha pres la decisió. Però, a més, des de fora qüestionen l'adequació del meteoròleg per dedicar-se a la política. Sobretot procedint d'un mitjà públic que paguen (i no pas poc) tots els catalans amb els seus impostos.

ERC ha justificat l'elecció pel seu compromís amb el canvi climàtic, que el meteoròleg mateix defensa des de TV3. Això, més enllà d'aquest cas concret, qüestiona la imparcialitat ideològica deguda d'un canal públic que ha de representar de forma asèptica la màxima pluralitat política. Això porta molts a plantejar si TV3 s'ha convertit de fet en una plataforma per fer el salt a ERC.

El mateix passa amb el transvasament ideològic entre els mitjans catalans i els partits del poder, exemplificat en els casos de Francesc-Marc Álvaro i Joan Queralt. El primer va evolucionar de l?òrbita Convergent durant el pujolisme a la defensa dels postulats d'ERC. El segon va augmentar la seva reputació com un dels més ferms defensors de la causa independentista a la televisió pública durant els anys àlgids del Procés.

Les figures mediàtiques desplacen els polítics

Tant en el cas de Tomàs Molina com en Álvaro i Queralt, es demostra que acostar-se al poder acaba tenint premi. Sobretot en aquesta època post-procés en què els personatges mediàtics estan desplaçant els perfils més polítics. Fa tot just uns dies es va filtrar una suposada maniobra de Carles Puigdemont per incorporar a les seves files l'històric periodista de TV3 Antoni Bassas.

La veritat és que ERC ha apostat fort per TV3, multiplicant d'any en any el seu pressupost i disciplinant la seva plantilla per exercir un control ideològic més gran. Com va destapar recentment E-Notícies, la televisió pública catalana estaria aplicant criteris ideològics i no professionals als processos de contractació de personal. A les proves de selecció es valora positivament anar en contra de Sílvia Orriols o criticar la policia per les seves intervencions contra els manters.