Europa Press El Tribunal Constitucional s'inclina per tombar els articles clau de la Llei Trans
La majoria dels magistrats veuen inconstitucionals les mesures i prendran una decisió pròximament
El Tribunal Constitucional espanyol està avaluant la constitucionalitat de la Llei Trans. La 'llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets LGTBI' va ser aprovada el 2023. Permet a les persones majors de 16 anys canviar el seu nom i sexe en els registres oficials mitjançant una declaració expressa i sense necessitat d'informes mèdics ni intervenció judicial.
La llei trans continua generant molt de debat a Espanya | Forbes
El debat se centra en l'autodeterminació de gènere i la seva compatibilitat amb la Constitució. L'esborrany de la sentència recolza en la seva majoria la llei, reconeixent el dret de les persones trans a l'autodeterminació de gènere.
Tanmateix, proposa declarar inconstitucionals dos articles relacionats amb sancions per discriminació, en considerar-los excessius i incompatibles amb el principi de proporcionalitat. Aquesta decisió podria afectar la protecció davant la discriminació per a les persones trans.
La llei ha estat objecte de controvèrsia des de la seva aprovació. Sectors conservadors i feministes han qüestionat l'autodeterminació de gènere, argumentant que podria generar inseguretat jurídica. D'altra banda, organitzacions LGTBI i activistes consideren que la llei representa un avenç en el reconeixement dels drets de les persones trans.
Cop dur a la llei d'Irene Montero
La coneguda Llei Trans, impulsada pel Ministeri d'Igualtat durant la gestió d'Irene Montero, travessa el seu moment més delicat. El Tribunal Constitucional ha debatut sobre el seu contingut i diversos articles clau podrien ser declarats inconstitucionals. Encara que no existeix una resolució final, el text normatiu està en pausa i sense data clara per a la seva revisió definitiva.
La proposta de sentència elaborada pel magistrat Juan Carlos Campo, favorable a la llei, ha estat retirada temporalment. Aquesta decisió es va prendre després de dos dies de deliberacions que van revelar una profunda divisió entre els jutges.
El bloc progressista, tradicionalment cohesionat, va mostrar fissures notables. Especialment al voltant de dos aspectes sensibles. Les intervencions mèdiques en menors d'edat, i els canvis de sexe registral a partir dels 16 anys.
El grup més crític assenyala que la modificació genital en nens i adolescents només hauria de contemplar-se per motius estrictament mèdics. També adverteixen sobre la inseguretat jurídica que pot provocar la lliure modificació del sexe en el Registre Civil. Aquestes opinions han guanyat terreny dins del Tribunal i han deixat la llei en una situació d'incertesa.
El Tribunal Constitucional està dividit en aquesta qüestió | Agencia
Un dels principals punts de conflicte gira al voltant dels menors d'entre 12 i 16 anys. La llei estableix garanties suficients perquè aquests joves puguin consentir tractaments que afecten la seva identitat sexual. La majoria de magistrats no comparteixen aquesta visió i sostenen que el consentiment pot no ser plenament lliure o informat.
Quant als menors de 12 anys, l'esborrany proposava una intervenció mèdica només si existia risc per a la seva vida o la seva integritat física. Aquesta excepció tampoc va aconseguir el suport necessari dins del tribunal, cosa que va debilitar encara més l'argument central de la ponència.
Decisió clau per al futur de la llei
El sector conservador del Tribunal es mostra completament en contra dels punts més discutits de la norma. Els seus integrants recolzen gairebé en la seva totalitat el recurs interposat pel Partit Popular, i han trobat punts en comú amb algunes veus progressistes. Com les magistrades María Luisa Balaguer i Inmaculada Montalbán, que també han manifestat dubtes.
El magistrat Ramón Sáez, però, manté una posició contrària a la majoria. Defensa que la norma és compatible amb la Constitució. I que les disposicions que permeten el canvi registral de sexe són una forma de protegir la intimitat i dignitat de les persones trans.
Malgrat les objeccions, la llei segueix en vigor per ara. No s'ha establert un calendari per a una nova deliberació ni per a la redacció d'una sentència definitiva. Aquesta manca de definició recorda altres casos similars, com el de la llei de l'avortament, la resolució de la qual va trigar més d'una dècada.
La decisió final del Tribunal Constitucional serà clau per determinar el futur de la Llei Trans. Una llei que, encara que segueix en peu, trontolla sota el pes de les divisions internes de l'òrgan que l'ha de jutjar.
Més notícies: