El debat de l'energia al Parlament divideix els partits catalans

El Gran Apagada esdevinguda dilluns a Espanya ha situat el debat energètic al centre de l'agenda política catalana. Vuit anys després de l'aprovació de la llei de canvi climàtic a Catalunya, les renovables segueixen pràcticament on eren. I no ha estat culpa de la malvada dreta, sinó d'uns governs que reivindiquen la transició energètica amb eslògans però no inverteixen en el seu desenvolupament.

L'apagada ha tornat a obrir un debat sobre la necessitat de prorrogar la vida de les nuclears fins que les energies sostenibles garanteixin el subministrament. Per a l'esquerra el que va passar dilluns demostra que cal més regulació. Per a la dreta, evidencia el risc de fiar-ho tot a les energies renovables.

El debat s'ha traslladat a Catalunya, on l'apagada va afectar especialment. Catalunya és la comunitat que menys ha invertit en renovables i el tancament nuclear exposa la comunitat a més dependència i a un encariment de l'energia. Els partits han tornat a fixar les seves posicions a la Comissió de Transició Ecològica, al Parlament.

Junts es queda sol

Junts va presentar aquesta setmana a la Comissió de Transició Ecològica, al Parlament, una proposta de resolució sobre les renovables. La moció instava a declarar com a bé d'interès públic primordial les instal·lacions d'energies renovables. El partit es va quedar sol perquè ningú va votar a favor.

“Després de l'apagada de dilluns hem d'obrir els ulls”, va exposar el diputat de Junts, Ignasi Prat, que va criticar la “lentitud” de la transició energètica a Catalunya. Per això va reclamar “la sobirania energètica a través de les energies renovables”.

Els postconvergents van posar damunt la taula les dades que demostren l'insuficient desenvolupament de les renovables per deixar enrere les fonts fòssils. Les fotovoltaiques estan en un 80% menys del previst, mentre que les eòliques en un 50% menys. El diputat va assenyalar també que gran part del problema és que la majoria de projectes per a la creació d'aquestes instal·lacions segueixen pendents d'aprovació.

Junts acusa la Generalitat de maltractar els promotors d'aquests projectes, i demana que se'ls doni suport i s'agilitzi la burocràcia. “Volem un país net amb renovables i sense energies fòssils. Però això només serà possible amb una administració que lideri i que busqui solucions en lloc de crear més problemes”.

L'esquerra segueix en els seus tretze

El debat suscitat arran de la moció va evidenciar la divisió entre els partits al voltant de l'estratègia energètica a Catalunya. Tant PSC com ERC es van mostrar favorables a mantenir l'agenda verda, i fins i tot accelerar la transició energètica amb les renovables. El PSC va destacar la voluntat de lideratge del Govern de Salvador Illa en la transició verda, mentre que ERC va demanar obstaculitzar aquells projectes perjudicials per al territori.

Els Comuns van mostrar també la seva voluntat d'accelerar la transició energètica, però amb matisos respecte a la proposta de Junts. “La declaració d'interès públic primordial pot ser útil, però ha d'anar acompanyada de garanties democràtiques i socials”, va dir el diputat Lluís Mijoler. Igual que ERC, els Comuns temen que sigui l'excusa per legitimar “un model especulatiu o de concentració empresarial”.

L'esquerra catalana vol “evitar projectes massius i mal integrats, assegurar la participació democràtica de les comunitats locals i assegurar el retorn social de les inversions”. Volen “limitar el pes de grans promotors privats i es reforci el lideratge de l'empresa pública”.

La CUP va mostrar la seva distància amb Junts en aquest tema. El diputat Dani Cornellà va retratar la contradicció de Junts, que en els territoris s'oposen als macroprojectes però després al Parlament demanen la seva acceleració. “Quan vostès parlen d'interès públic i de sobirania energètica, del que parlen és d'afavorir les grans empreses”, els va retreure.

Davant el Gran Apagada, la CUP considera més necessària que mai una energètica pública que controli tot el procés des de la producció fins a la distribució. Reclamen una “transició energètica” lligada al “canvi climàtic”. És a dir, que sigui “de proximitat, democràtica i distribuïda, pactada amb tot el territori”.

Contra el 'relat climàtic globalista'

El contrapunt el va posar Vox, que juntament amb el PP representa l'altra part del debat. La diputada Mònica Lora va assenyalar que l'apagada ha mostrat “la nostra vulnerabilitat”, com a conseqüència d'una “transició energètica precipitada i irresponsable”. Per a Vox, la proposta de Junts “no respon a una planificació seriosa ni a una estratègia nacional d'energia”.

Per contra, Lora va denunciar la “submissió” d'aquests partits “al relat climàtic globalista”. Vox defensa una transició energètica “planificada i racional”. Però torna a advertir una vegada més que “per aconseguir la sobirania energètica necessitem el mix energètic”.

A més, Vox va posar en qüestió que es parli de sostenibilitat i al mateix temps s'estiguin construint grans parcs eòlics i solars en terrenys agrícoles. Lora els va recriminar que “s'obliden d'una energia verda i segura com és la nuclear”.

El PP no va entrar en el debat encara que es va abstenir en la votació. La posició dels populars en aquest tema és ben coneguda. Recentment van presentar una moció per prorrogar la vida de les nuclears a la província de Tarragona.

El debat deixa doncs dues posicions enfrontades entre una esquerra que demana accelerar la transició energètica amb una retòrica buida, i una dreta que reivindica una transició ordenada amb les nuclears cobrint l'esquena a les renovables.