Carles Puigdemont empeny el PSOE a la Gran Coalició

En ple apogeu del Govern PSOE-Podem a la legislatura 2019-2023, Pedro Sánchez i Pablo Iglesias creien haver trobat l'estabilitat progressista per a una llarga dècada. La clau de l'estabilitat era ERC. Fent pivotar el govern progressista sobre el partit majoritari de l'independentisme català es consumava aquella vella idea de Pablo Iglesias i Oriol Junqueras que la democratització d'Espanya només podria venir donada per la reforma territorial amb l'empenta dels nacionalismes perifèrics.

Així va ser com es va consolidar el sanchisme, una variant del socialisme consistent a escorar el PSOE a l'esquerra, arrossegat per Podem, i recolzar-se en nacionalistes i independentistes per aïllar la dreta i la ultradreta.

L'estratègia es va sostenir mentre ho va permetre l'aritmètica parlamentària. Però la ruptura de Podem i la crisi del processisme ha obligat el PSOE a portar el sanchisme a l'extrem, avenint-se a pactar amb Junts en una aliança contranatura. El nou Govern Frankenstein obligava a uns equilibris veritablement complicats i introduïa una evident variable de fragilitat, però ni en els seus pitjors malsons Sánchez podia imaginar que seria tan difícil governar l'ombra de Puigdemont.

El no de Junts al camí de dèficit que impedeix la tramitació dels pressupostos deixa la legislatura en via morta i posa la política espanyola de cap per avall. La traïció de Junts al PSOE coincideix amb la ruptura de Vox amb el PP als govern autonòmics i municipals, que altera substantivament els blocs parlamentaris.

Tot això fa preguntar-se si estem més a prop de la Gran Coalició entre el PSOE i el PP, que fa temps que demanen amplis sectors socials i econòmics del país per recuperar l'estabilitat.

Alguna cosa ha canviat

Estava clar que el de Pedro Sánchez amb Carles Puigdemont era un matrimoni de conveniència, però les últimes hores alguna cosa ha canviat. Fonts de l'entorn del president confirmen que a Moncloa hi ha un emprenyament monumental. Poden entendre que Junts utilitzi la seva relació de dependència amb el PSOE per a la seva estratègia política, però aquesta vegada creuen que han anat massa lluny en un cas clar de deslleialtat.

Pel que sembla, Junts ja havia mostrat la seva intenció de votar en contra de la reforma de la llei d'estrangeria, però en canvi sí que hi havia acord amb el camí de dèficit. Fonts internes asseguren que Junts havia donat la seva paraula al Consell de Ministres de dimarts, i que el Govern va entrar en xoc al veure que votaven en contra. A Moncloa creuen que Puigdemont ha canviat les regles del joc, i que qualsevol pas en fals ara pot trencar la baralla i fer col·lapsar el Govern.

El problema per al PSOE és que fins ara Junts necessitava més el PSOE que al revés, però les tornes han canviat. Puigdemont es troba en un atzucac on sembla que ja tot li sigui igual, i sacsejar el tauler pot fins i tot córrer a favor seu.

L'expresident, ja de per si mateix impredictible, ara s'ha tornat més perillós que mai i temen que un acord de govern del PSC amb ERC a Catalunya acabi precipitant una vendetta.

El PP sense Vox, el PSOE sense Junts

L'altre moviment que ha sacsejat el panorama nacional ha estat la ruptura de Vox amb el PP. La crisi de Junts amb el PSOE ha evidenciat els límits del sanxisme i sembla difícil que Pedro Sánchez pugui governar molt de temps més amb la fórmula actual. D'altra banda, les enquestes assenyalen un progressiu enfonsament dels partits minoritaris i una tendència a la concentració del vot als dos grans partits.

Tot això fa pensar en dos escenaris a la llarga, o un pacte entre els dos grans partits o un bloqueig polític que aquesta vegada sembla no tenir desembussador. La ruptura de Vox amb el PP deixa les mans lliures a Feijóo per explorar altres majories parlamentàries que ara estaven bloquejades per la seva aliança amb Abascal. Per la seva banda, un sector del PSOE espera la caiguda de Pedro Sánchez, més aviat que tard, per obrir una nova etapa del partit que permeti forjar la Gran Coalició amb el PP.

Els partidaris d'aquesta teoria tenen clar que governar amb Junts no és sostenible i que encara ho serà menys en futur, ja que les enquestes assenyalen una caiguda del processisme. Si Sánchez no pot renovar el sanxisme té els dies comptats, i aleshores s'obrirà una nova etapa al partit.

El PSOE entraria a la coalició amb el PP en una clara relació de submissió, per la diferència de vots amb el PP. però sense les constants crisis de govern i el desprestigi continu que pateix en el context actual, el partit es podrà enfortir per tornar a recuperar la confiança dels votants.