Tothom guanya, tothom perd

Hem de parlar clar: el pacte per a la investidura de Pedro Sánchez ja està fet i abans del 15 de novembre hi haurà nou Gobierno de coalició. La foto del número tres del PSOE amb Carles Puigdemont ho certifica i tothom per tancat l'acord amb Junts. Ja s'assumia el pacte amb ERC, el BNG, Bildu i el PNB, així que s'han complert els pronòstics i Pedro Sánchez mantindrà la Moncloa.

És evident: Sánchez i el PSOE són els guanyadors de la pel·lícula. Van convocar eleccions al maig després de la debacle socialista a les municipals i només ells van creure en un miracle que es va complir. El president de les set vides continua desafiant la lògica política i mantindrà el càrrec malgrat perdre les eleccions generals davant d'un desubicat Alberto Núñez Feijóo.

I és clar, Carles Puigdemont és l'altre guanyador. Tornarà a Catalunya sense haver de respondre abans la justícia i rehabilitat com a actor polític. Puigdemont és ara un home d'Estat, encarregat de l'estabilitat de la política espanyola i amb opcions de tornar a jugar un paper important en clau catalana. S'ha acabat Waterloo, s'ha acabat Llarena - o això sembla-: Puigdemont torna a casa, ja veurem si per Nadal.

Un altre que potser ha guanyat és Pere Aragonès. Almenys temps, una altra vida extra per mantenir la Generalitat amb només 33 diputats de 135. Amb l'acord d'investidura i davant d'una legislatura complicada, ERC mantindrà el Palau a curt termini, que ja és molt. Tots guanyen, doncs. I, encara que sembli una contradicció, tots comencen a perdre.

Un èxit a curt termini, una derrota que tot just comença

El pacte entre el PSOE, Junts per Catalunya i Esquerra només es pot entendre al curt termini de la política. Només importa l'avui, el càrrec, els avantatges que un aconsegueix per als propers quatre anys. Només es pensa en la legislatura, en mantenir els teus al resguard del sou públic.

Pedro Sánchez treia pit abans de les generals de no haver atorgat l'amnistia. Si ara la concedeix és pur tacticisme. Aconsegueix mantenir el Gobierno, però encararà una legislatura complicada i un debat intern que anirà augmentant. Té la sort que el seu rival, Alberto Núñez Feijóo, no troba el seu lloc, però Sánchez no en tindrà prou amb això.

A més, haurà de bregar amb una Yolanda Díaz que encara vol més impostos i més ajudes, mentre Europa demana més retallades i austeritat. La inflació ha arribat per quedar-se i l'economia espanyola no pot mantenir tot allò que el pacte de Gobierno proposa. Tocaran retallades i Pedro Sánchez les haurà d'assumir vulgui o no.

Junts i ERC, adéu al Procés

Si en quedava algun dubte, ja quedaclar. Carles Puigdemont renuncia a la unilateralitat, al Procés i a l'u d'octubre. Pactar amb el PSOE ho certifica, digui el que digui l'expresident.

Apareixen núvols de tempesta per a Puigdemont. Tornarà a Catalunya i gaudirà de l'empatia dels que van simpatitzar amb l'u d'octubre i consideren injusta la seva situació. Però a mitjà termini, la seva posició política queda tocada. L'acord de Junts amb el PSOE simbolitza la fi d'una era i el prioritzar una situació personal a la independència. Totalment comprensible, probablement, però antagònica a les seves proclames abans del 23J.

Carles Puigdemont torna, però perd la centralitat independentista. Provocarà noves llistes indepes al Parlament i tensionarà el seu partit, que ha viscut de la confrontació durant sis anys. Ho intentarà dissimular, però la realitat sempre s'acaba imposant.

A l'equació de la investidura, ERC és la que menys guanya i la que menys perd. El seu problema és que ja ve de diverses derrotes electorals i la seva posició és cada vegada més fràgil. Ja no els servirà aquest  'I tu més' a Junts, nou soci del seu soci.

Els problemes a ERC no vindran estrictament derivats de la investidura. La seva situació els obliga a pactar amb Pedro Sánchez per mantenir la Generalitat, de manera que poca cosa poden fer. I és aquí on hi ha la clau del problema: la poca capacitat per incidir, per fer, per canviar les coses.

La investidura de Pedro Sánchez portarà beneficis a curt termini per al PSOE, ERC i Junts, és evident. Els problemes arribaran a partir del primer dia de la investidura, però, lamentablement, això ara en política ja no importa.