Tornen les esquerres i les dretes a Catalunya

El 'no' de Junts a la tramitació de la llei per regular els preus del lloguer ha suscitat un intens debat polític i social a Catalunya. Els partits i les organitzacions d'esquerra van criticar de manera furibunda el vot de Junts i els van acusar de dreta reaccionària al servei de la classe propietària. A Junts i altres sectors conservadors han argumentat que la regulació dels preus provoca la caiguda de l'oferta i, per tant, la pujada dels preus del lloguer.

Però més enllà del debat, ha sorprès la vehemència amb què l'esquerra i la dreta s'han enfrontat al voltant d'aquesta qüestió. Especialment a l'espai independentista, on ERC i la CUP i els seus sectors afins se les han tingut amb la dreta nacionalista postconvergent amb què han governat tots aquests anys. Això és significatiu, perquè en ple procés de descomposició del processisme torna a ressorgir amb força l'eix ideològic esquerre-dreta a Catalunya.

Aquestes darreres hores hem assistit a un intens debat al voltant de la vivenda, amb unes posicions ideològiques que feia anys no es veien a Catalunya. Això té a veure amb el fracàs del procés, i el procés de reubicació ideològica dels partits processistes. La seva màxima expressió és la culminació del divorci entre ERC i Junts i la tornada a la vella rivalitat entre republicans i convergents.

Del matrimoni de conveniència a la polarització

Durant els anys del pujolisme, la política catalana es va caracteritzar per l'animadversió entre el nacionalisme conservador que representava CiU i l'independentisme progressista que abanderava ERC. Els primers compassos del Procés van estar marcats per un apropament prudent entre aquests dos camps. Però també pels recels de l'esquerra independentista, que va aconseguir tombar Artur Mas per fer pujar Carles Puigdemont.

Puigdemont, la fusió d'ERC i CiU a Junts pel Sí, i el naixement de plataformes transversals com l'ANC van culminar la substitució de l'eix ideològic per l'eix nacional. Les qüestions socials van quedar al marge, la CUP va empassar-se amb la burgesia que sempre havia injuriat, i CiU va acceptar anar de la mà amb l'esquerra radical als antípodes del seu projecte de país. Però això va durar el mateix que el procés, ia mesura que l'espai es va anar descomponent s'ha produït també una reubicació ideològica.

El primer pas el va fer ERC amb la rectificació estratègica impulsada per Oriol Junqueras, que implicava la ruptura amb Junts i l'acostament al PSOE. En els darrers anys el partit ha recuperat la retòrica basada en la justícia social, que ara passa a ser la seva prioritat. Si durant el procés defensaven que la independència portaria a la justícia social, ara diuen que és la justícia social la que portarà al referèndum d'autodeterminació.

La reubicació ideològica ha estat més complicada per a Junts, que venint de la dreta dura –sobretot en qüestions econòmiques– va haver d'evolucionar cap al progressisme que impregnava el procés independentista. No ha estat fàcil desfer el camí, sobretot perquè durant el procés el partit va incorporar nous sectors socialdemòcrates i d'esquerres. Però la ruptura amb ERC la tardor del 2022 i la irrupció d'Aliança Catalana el maig del 2023 van accelerar el gir a la dreta imposat per Puigdemont.

Empresaris i organitzacions socials

En aquesta nova etapa Carles Puigdemont s'està recolzant al món de l'empresa per reprendre impuls. Sectors importants de l'àmbit econòmic han demanat a Puigdemont un doble procés que sembla que l'expresident està complint. D'una banda, rebaixar la tensió per evitar tornar als anys incerts del Procés -el pacte amb el PSOE obeiria en part a això-, i de l'altra tornar a reconstruir l'espai conservador -sobretot en economia.

És evident que la decisió de Junts de votar contra aquesta llei té a veure més amb una estratègia de pressió al PSOE que amb un tema ideològic. Però en fer-ho ha atret també petits propietaris i sectors liberals i conservadors que havien quedat orfes durant el procés. Junts necessita també atrau aquests sectors per impedir que segueixin engrossint les files d'Aliança Catalana, un projecte netament conservador.

A l'altra banda hi ha tot l'entramat d'entitats i organitzacions socials que van pujar al carro del procés i que havien perdut protagonisme després del fracàs. La polèmica al voltant de l'habitatge ha ressuscitat molts d'aquests col·lectius que orbiten al voltant de la CUP i els Comuns, però que també es poden acostar a ERC. La radicalització de l'esquerra i de la dreta demostra que Catalunya ha entrat en una nova fase (el postprocés) liderada per un Salvador Illa que camina en solitari per l'espai del centre.