Torna la Catalunya dels CDR i els sabotatges

Els independentistes radicals es van proposar aquest cap de setmana rebentar La Vuelta. Dissabte, la policia va detenir quatre persones per participar suposadament en actes de sabotatge. Diumenge, altres activistes van llançar xinxetes a la carretera causant diverses punxades i posant la integritat dels ciclistes en perill.

Partits com ERC i Junts acusen l'Estat espanyol de “repressió política”, i junt amb altres coordinadores demanen la llibertat dels detinguts. El context actual s'assembla cada cop més al del 2019 després de la sentència del Procés: una Catalunya presa pels CDR amb crides a la rebel·lió i els sabotatges.

En aquella ocasió, un moviment com el Tsunami Democràtic va posar l'Estat contra les cordes bloquejant infraestructures vitals com l'aeroport. Aquesta vegada, però, la convocatòria de les entitats ha estat un fracàs. Al circuit amb prou feines es van veure estelades i es va evidenciar una vegada més la desmobilització de l'independentisme.

ANC i Òmnium tornen a punxar

Els CDR van trucar a la mobilització als municipis catalans per on passava La Vuelta per boicotejar l'esdeveniment. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural es van sumar a la campanya. Van demanar omplir el circuit d'estelades i cartells per mostrar el seu rebuig a una Volta “que envaeix els Països Catalans”.

La intenció era omplir el circuit de banderes catalanes i estelades per internacionalitzar el conflicte. Tot i que havia de mesurar la capacitat de convocatòria de les entitats, la realitat és que amb prou feines hi ha hagut manifestants. Això certifica que el processisme i les entitats afins porten temps de capa caiguda.

Els darrers 11-S han estat un fracàs de participació, i l'Assemblea i Òmnium volen aprofitar l'embranzida del context polític actual per tornar a marcar múscul. Si el boicot a La Vuelta era el termòmetre, ho tenen cru. Només alguns grupuscles radicals i els seus actes de sabotatge han aconseguit un cert ressò.

Tornen els CDR i els sabotatges

Els CDR es van crear el 2017 com a grups de defensa de l'1 d'octubre i la suposada república catalana. Esdevingueren punta de llança de les mobilitzacions posteriors al referèndum i la vaga general d'octubre. El 2018 la justícia va clavar els primers cops a activistes per delictes de rebel·lió i terrorisme.

Després de la sentència del Procés, el setembre del 2019, els comitès van encapçalar també les mobilitzacions radicals i violentes. Hi va haver talls de carretera, sabotatges a infraestructures i greus enfrontaments contra la policia. Barcelona va ser durant dies l'escenari d'una autèntica guerra de guerrilles urbana.

Després de molt temps a l'ombra, els CDR tornen ara per escalfar de nou els carrers. Els comitès han emès un comunicat de resposta a les detencions: “La presència de molta gent a les mobilitzacions que hi haurà properament amb l'estelada o la bandera negra serà una manera de demostrar que seguim defensant les represaliades i el que representa l'1-O on votem i guanyem”.

Tot i que les entitats han perdut força i capacitat de mobilització, el retorn dels CDR i els sabotatges posen en alerta les autoritats. És evident que s'està produint una radicalització nova de l'independentisme. Tot i que de moment, com es va tornar a veure aquest cap de setmana, continua sent residual.