Qui és Tommy Robinson, l'activista que lidera les marxes contra l'islamisme a UK

“Periodista, activista i figura pública que lluita pels oblidats del Regne Unit”. Així es presenta a si mateix Tommy Robinson, la nova sensació de l'ultranacionalisme anglès que aquests dies agita els carrers contra l'islamisme i que vol donar la sorpresa a les properes eleccions britàniques, el 4 de juliol. La seva irrupció simbolitza l'afartament de bona part de la població britànica, descontenta amb el govern de Rushi Sunak i el col·lapse migratori a molts barris de les grans ciutats.

Deixeble de Nigel Farage, Tommy Robinson és un personatge avesat a la polèmica que en molts aspectes va més enllà de la ultradreta tradicional i institucional. Va començar al British National Party (BNP), del qual va sortir per incorporar-se a les files de l'UKIP, un partit antieuropeista i antiimmigració. Allà també hi havia Nigel Farage, que va abandonar en entendre que l'arribada de Robinson introduïa el desordre i la violència al partit.

Farage concorrerà en aquestes eleccions amb la seva nova formació, el Partit de la Reforma del Regne Unit, tractant de representar una posició més moderada de la nova dreta. Per la seva banda, Tommy Robisnon intenta rentar la seva imatge per atraure un electorat reticent a la seva figura però permeable al seu discurs. Farage compta amb el prestigi que li va donar la defensa del Brexit, mentre que Robinson ha guanyat suport popular amb la seva posició radical contra la islamització del país.

Polèmic i radical: Així és Tommy Robinson

En les darreres dues dècades, Robinson ha combinat la participació en política amb l'activisme i s'ha vist immers en diverses polèmiques. El 2005 va ser condemnat per agressió a un agent de policia durant un aldarull amb la seva parella al seu propi domicili. El 2012 per utilitzar documents falsos per entrar als Estats Units, i dos anys després per frau hipotecari. El 2018 va complir una pena de presó d'un any i un mes per desacatament a la justícia, i l'any següent va tornar a ingressar a la presó.

Després de sortir de la presó es va traslladar a viure a Marbella, a Espanya, malgrat les seves declaracions que faria fora tots els espanyols que vivien al Regne Unit i no parlaven anglès. En els darrers anys també ha estat condemnat per calumniar una refugiada adolescent i per assetjar i amenaçar una periodista i la seva parella. El seu vessant polèmic coincideix amb la seva radicalitat política, caracteritzada per denunciar el problema migratori sense pèls a la llengua.

Això, que fa uns anys era vist amb objecció al Regne Unit, ara congrega bona part de la societat cansada de les mitges tintes. La creixent inseguretat i la immigració il·legal disparada, especialment d'origen islàmic, ha convertit el problema en una qüestió de seguretat nacional. Robinson lidera un discurs assumit per molts, que adverteix del risc que l'islam acabi prenent el Regne Unit com ja passa a alguns barris de Londres i altres ciutats.

Dos líders per a un mateix espai

Robinson i Farage representen dues tendències molt diferenciades en l'estratègia de la nova dreta al Regne Unit. Procedent de l'extrema dreta nacionalista, Nigel Farage s'ha convertit en la cara amable del neoconservadurisme anglès que es nodreix del cansament dels dos grans partits, la crisi econòmica i el problema migratori. Però tant Farage com altres partits a la mateixa òrbita es distancien conscientment de Robinson, marcant així una frontera entre una dreta dura que vol arrossegar el Partit Conservador cap a les seves posicions i una extrema dreta que segueix sent incòmoda i impedeix el seu creixement.

Robinson és conscient que la seva imatge polèmica i els problemes judicials li impedeixen créixer entre les masses. Però se sent còmode amb el paper de noi dolent i alternativa a la nova dreta de Farage, que a molts britànics se'ls queda curta. Sense anar més lluny, en el seu últim acte públic es van sentir crits com “qui cony és Al·là” i “això és Londres, no lindistan”, que malgrat les crítiques externes atrauen també un bon grapat de britànics farts de la situació actual.

És precisament el cacràcter polèmic de Tommy Robinson allò que el fa ser vist per molts com un desafiament al poder ia l'establishment que a la seva manera representa també Nigel Farage. El fracàs de Sunak, que va arribar al poder com la nova esperança per imposar l'ordre i la seguretat al Regne Unit, dóna la raó als que ara desconfien que Farage pugui canviar les coses. En aquest espai es mou Tommy Robinson, que busca un partit amb què liderar la lluita contra l'amenaça islamista al Regne Unit.

Regne Unit, avantguarda de la islamització

D'acord amb l'últim cens, la població cristiana va baixar sensiblement a Anglaterra i Gal·les mentre que els practicants de l'islam van créixer un 43% en els darrers deu anys. En alguns barris ja són majoria i cada cop són més els alcaldes musulmans que surten elegits per dirigir la comunitat. Això coincideix amb l'augment de la inseguretat però també amb el creixement de moviments islamistes radicals que han augmentat la seva activitat arran del conflicte a Palestina i la crida a la gihad global.

El Regne Unit continua arrossegant els problemes de radicalització islàmica que van esclatar durant l'auge del gihadisme el 2015. Aleshores s'estimava que un de cada quatre gihadistes occidentals a l'Iraq i Síria era d'origen britànic. Molts van tornar després a Londres provocant atemptats i matances que van convertir al país en un dels més insegurs de l'òrbita europea.

És a dir, el Regne Unit no és només un dels països més islamitzats, sinó també on l'islam es radicalitza més fàcilment. Això és en part per la concentració de població musulmana als barris més pobres, però també per la segregació educativa i la proliferació de líders radicals que atrauen els joves sense perspectives de futur. No és estrany, doncs, que a moltes zones del país considerin que, arribats fins aquí, Tommy Robinson és l'única opció per canviar les coses.