Europa Press El testimoni d'una casa de 'menas' que ha indignat centenars de catalans
Amb el precedent de la DGAIA, cada cop són més els ciutadans que pensen que el tercer sector és un 'pou sense fons'
Un relat publicat a les xarxes socials ha encès la polèmica sobre el model d’acollida dels 'menas'. Aquest usuari narrava l’experiència que li va traslladar un inspector de Sanitat després d’una visita sorpresa a una d’aquestes cases, on resideixen tretze joves tutelats. El relat s’ha viralitzat i ha provocat una onada d’indignació ciutadana.
L’inspector explicava que, en arribar a les nou del matí, gairebé tots els menors seguien dormint i els que estaven desperts romanien estirats al sofà amb el telèfon mòbil. Les monitores, treballadores d’una empresa subcontractada per l’Administració, tampoc se salvaven de la crítica. “Assegudes al sofà, amb la televisió encesa i pendents del mòbil”, explicava aquesta persona.
Segons el testimoni, la jornada transcorria sense activitats formatives, sense horaris establerts i sense aprenentatge de català. En aquest sentit, el relat posa l’accent en la manca d’objectius educatius i d’inserció. “No fan formació, no treballen, no aprenen l’idioma, no tenen res a fer durant el dia”, resumia l’inspector segons la publicació.
El cost de l'assistència social als 'menes' és alt | Europa Press
Un altre dels elements més polèmics és el cost. Segons el testimoni, la despesa no es limita a l’habitatge, sinó que inclou manutenció, roba, subministraments, transport, internet i telèfons mòbils. La sensació transmesa és que aquests menors viuen en un règim de “pensió completa” sense exigències ni responsabilitats.
El contrast amb la inversió educativa
La polèmica del testimoni ha coincidit amb les dades difoses aquesta mateixa setmana sobre la despesa pública a Catalunya. Mentre la Generalitat inverteix 5.465 euros l’any en un alumne de Primària o ESO, manté una despesa propera als 50.000 euros anuals per cada 'mena'. La comparació és clara: deu vegades més per a un menor tutelat estranger que per a un estudiant del sistema públic català.
Aquest desequilibri ha alimentat un malestar creixent entre famílies i professionals de l’educació, que reclamen més recursos per combatre el fracàs escolar. La indignació augmenta en recordar que molts joves catalans no reben ajuts per estudiar, mentre que els centres de menors disposen d’un pressupost molt superior per cap.
Molts usuaris a les xarxes han denunciat que "això del tercer sector" és un pou sense fons que, a més, està poc auditat. De moment, el que és innegable és que el sector ja s’ha enfrontat a un escàndol majúscul a través de la DGAIA. Tot plegat sense perjudici que s’hagi instal·lat un silenci deliberat entre administracions i mitjans de comunicació.
Més notícies: